“Com
l’enamorament…tot té un temps i un espai”
Pep Guardiola, després d'un partit d'aquesta temporada.
Estimat Pep,
La
notícia que hem sabut avui, després de rumors, declaracions de diaris, opinions
d’especialistes a tertúlies radiofòniques, m’han deixat en estat de xoc. La veritat és que estic així des de dimarts passat.
La
història sempre es repeteix. Un dia vas decidir marxar i provar sort a fóra. Avui, ens has dit que vols fer altres coses, i que a la vida, no tot és fútbol. I certament, tens tota la raó. També cal dir, que entre tots li estem donant una importància que no té. Però bé, ara això són figues d'un altre paner.
De
fet, el què ha passat aquest migdia, es podria extrapolar a una fantàstica història d’amor.
Un
bon dia, fent el teu camí, i sense pensar-ho ni buscar-ho, coneixes una noia
excepcional. Una noia que t’enamora, et sedueix, et porta, hi comparteixes
viatges molt especials per tu, aficions, sopars a la vora del mar a la llum de
les espelmes, i tantes altres coses; però tot escoltant-se, respectant-se,
comprometent-se…seguint-se el fil. Fins que quatre anys després, arriba un dia
que la noia fantàstica de Santpedor, et diu que vol parlar, que t’ha de dir una
cosa important; i aquesta cosa important, és que vol obrir altres camins, i que
per poder-los obrir tranquil·lament, necessita fer-ho sola.
Ara sí, Pep, moltíssimes
gràcies per aquests quatre anys fantàstics que ens has donat. Ha estat sensacional. Hem
vibrat com mai. Hem somrigut com mai. Hem
viscut sensacions que feia temps que no vivíem. A tots aquests anys els
barcelonistes no hi estàvem acostumats. Tan sols em queda dir-te que entenc
perfectament la teva decisió. A la vida, no tot és fútbol; i és evident que la
família, la dona i els fills, són prioritaris. Sens dubte, tu que pots, fas
molt ben fet buidant el despatx, fent les maletes i acomiadant-te dels que han
estat els teus jugadors.
Estimat
amic, tu que pots aprofita i viu la vida fent tot allò que t’agrada que són dos
dies i un ja ha passat. Fas molt ben fet, viatja, viu, i comparteix la amb la
family.
No
dubto que part de la decisió, i d’haver dit no, pot venir de la malaltia que ha
patit, el Tito Vilanova, la teva mà dreta. Qui en moments clau ha donat visions
de llum al joc de l’equip.
A
la vida, a part de prendre les decisions amb el cap, crec que el cor també hi
ha de participar. I ho torno a repetir, tu millor que ningú sap el què et
convé. I com molt bé dius, sí les sensacions et diuen que no…endavant. Durant
quatre anys, no només ens ha donat títols i bon joc, que sí, són
importantíssims, però, no ens hem d’oblidar que en tot aquest temps, també ens
has donat, autèntiques lliçons de vida. I no tinc cap mena de dubte, que molts
pares que tenen criatures petites, han après de tu a l’hora d’ensenyar segons
quines coses importants als seus fills.
“M’agradaria que la resposta que tingués la massa
social culer sobre la teva decisió, fos la mateixa que van tenir dimarts amb
els jugadors després de l’eliminació de la Champions”.
Sent
com ets, sé molt bé que el què puguin dir o pensar certs, socis i aficionats
del Barça, sobre la teva marxa, t’importarà ben poc, i faràs bé, creu-me. Desgraciadament,
en aquesta vida hi ha persones que tenen molt poc tacte a l’hora de dir segons
què, o simplement, d’opinar, que també és gratuït. També és cert, que a la
vil·la del senyor hi ha de tot i més, i no tothom té la classe que tu tens. Molts
(i qui no ho reconegui, menteix) voldríem un “jefe” com tu amb aquesta qualitat
humana, savoire faire, tacte i bones maneres de fer les coses.
Per
tant, qui et critiqui, sincerament no en té ni idea, i de barcelonista més
aviat poc. M’agradaria que la resposta que tingués la massa social culer sobre
la teva decisió, fos la mateixa que van tenir dimarts amb els jugadors després
de l’eliminació de la Champions. Per
tant, Pep, ni cas. Tota aquesta massa social, encara ha de prendre una lliçó,
“el pensament és lliure, però la paraula no”. Vull dir, que a l’hora de dir
segons què, convé tenir una mica de tacte i agrair-te el què has fet per
l’equip que porta els teus colors. Per desgràcia, a la vida res és per sempre, i
tot són cicles; i el teu cicle, s'acaba aquí.
A
ningú no li ha passat mai a la vida, que li arriba un moment que ha de prendre
una decisió difícil a la vida. Oi, que sí?. La diferència és clara, ells no
tenen els focus posats en el què fan i deixen de fer. I tu, per on treballaves i el càrrec que tenies, cada dia havies d'aguantar unes rodes de premsa que molt probablement, acabarien en qualsevol mortal.
"Una retirada a temps sempre és una victòria".
De
nou, Pep, moltíssimes gràcies per aquests quatre anys meravellosos, no
t’oblidarem mai. El que has fet, té un mèrit increïble, i evidentment, és
aplicable a molts àmbits professionals. Moltíssimes gràcies. Et recordarem
sempre. Sé que saps molt bé, que una retirada a temps sempre és una victòria.
“En aquests quatre anys, Pep Guardiola, no tan
sols ens ha donat bon fútbol, sinó que també ha donat autèntiques lliçons de
vida”.
I
per acabar, gràcies perquè avui també ens heu donat la gran notícia, i és que
Tito Vilanova, serà el nou tècnic del F·C·Barcelona.
Pep,
t’estimarem sempre i ara i aquí, només em queda dir-te que tinguis moltíssima sort facis el què
facis.
Que
siguis molt feliç,
Bernat de Ciurana
