"Els temps estan canviant" cançó il·lustrativa de l'època que estem vivint
Estimats
amics i amigues,
Un
servidor no és un especialista en economia, com bé ho és el sr. Xavier Sala i
Martín, però per contra, sí que em considero una persona que amb la màxima
humilitat possible, s’informa, fa autocrítica, i crítica general, llegeix
diaris, “La
Vanguardia.cat” per ser més exactes, escolta les tertúlies
radiofòniques del Basté a Rac 1 i mira els telenotícies de TV3, i la veritat és
que tot plegat avui dia pinta magre, magre i molt magre…i el futur, ens el
dibuixen a fóra.
Hi
ha una generació de joves que va des dels 25 als 39 anys, que si no decideix
marxar, les passarà molt magres.
No
voldria ser pessimista, però, em trobo perplex davant algunes notícies que
llegeixo.
Primer,
em diuen que aquest país no té diners per fer res de res, ni deixar-ne a
aquells qui podrien crear tan sols un lloc de treball, i després, resulta que
sí que en tenim per pagar unes primes a uns futbolistes, que ja cobren unes
fitxes extraordinàries, i que sincerament, sí s’estimen la pàtria, crec que ho podrien
fer gratis, no?...per la seva estima al país, no?...pel país que estimen i
adoren?. El problema és que molts d’aquests, només senten els colors dels
diners.
"Que trist.
Espanya
no entendrà mai que és un país plurilingüe, i que els hi agradi o no als blaus
o als vermells, PP i PSOE, el català, l'euskera i el gallec, formen part d'això que anomenem, Espanya"
Si,
realment és veritat que Espanya, és una
grande y libre, com diu una dita o una cançó d’algun fatxa, que suposo que
deuria cobrar una pasta al dente per composar-la, és molt trist. Que trist.
Espanya
no entendrà mai que és un país plurilingüe, i que els hi agradi o no als blaus
o als vermells, PP i PSOE, per si, no s’havia entès la comparativa dels colors,
el català, l'euskera i el gallec, formen part d'això que anomenem, Espanya, i això per mi, no és dolent, sinó, més aviat tot el contrari. Estem en plena globalització, i
el que em sembla de rebut a aquestes alçades, és que saber idiomes, sempre serà
un bé. Un plus.
També
és tristíssim, i a mi, personalment, em fa molta pena, que tinguem uns polítics
que no parlin ni anglès, i diguin a tota la població, i a les futures
generacions, de la importància de l’anglès, i ells no en siguin un exemple.
Entenc
perfectament que el sr. Uli Hoeness, President del Bayern
de Münich, fes les declaracions que va fer fa uns mesos enrera.
Hoeness sentenciava
“A Alemanya, per jugar la Bundesliga, o es paga,
o t’envien a segona divisió”.
Arribarà
algun dia que aquest país pugui aprendre dels Alemanys, Suïssos, o
Noruecs?.
Resulta
que els Alemanys ens donen molts diners per treure’ns del forat, i després
veiem que a “certs” equips de fútbol, se’ls perdona els deutes amb hisenda, que
a qualsevol particular o empresa, ni pensaments. Penòs. És penòs. I encara
opten a estar a la final de la
Champions, que mira quina curiositat, aquest any, era a la
capital baberesa i magnífica ciutat alemana de Münich.
"Ha
arribat l’hora que els catalans ens comencem a plantejar la independència una
mica més seriosament"
Ha
arribat l’hora que els catalans ens comencem a plantejar la independència una
mica més seriosament, perquè sinó, d’aquí, amb el temps i un parell de canyes
de pescar, en sortirem molt escaldats. Molt. Hi ha una dita castellana que diu
que…quan vegis…posa les teves a remullar.
Els
catalans podem dir a la resta dels epanyols obertament, que a nosaltres el que
se’n diu selecció espanyola, ens és ben igual si guanya o no, hi jugui, Puyols,
Xavis, i Valdés ?
Els
catalans podem dir a la resta dels epanyols obertament, que a nosaltres el que
se’n diu selecció espanyola, ens és ben igual si guanya o no, hi jugui, Puyols,
Xavis, i Valdés ?. I que en aquest cas preferim que passi Portugal, hi jugui
aquell que es fa dir CR7 (que trist Déu meu!!!) per tal de no haver de pagar
les primes, perquè entre d’altres coses, d’aquest últim verb, en comencem a
estar una mica cansats.
Que sigueu molt feliços,
Filant i filant el fil...
