divendres, 28 de desembre de 2012

Bressola de Nadal : "El noi de la mare" amb Lluís Gavaldà, Anna Roig, Gerard Quintana i Lídia Pujol, entre d'altres...

"El noi de la mare" Gavalà, Quintana, Roig i Pujol, entre d'altres


El passat 15 de desembre, al Petit Palau, integrants de la música catalana amb la coral Bressola, ens van mostrar nadales catalanes i araneses.

M'agrada veure que a Catalunya gaudim d'una qualitat musical remarcable. Gràcies a tots aquells que la feu possible. 

Pels que us interessi, heu de saber que se'n ha editat un disc. 

Que acabeu de passar unes Bones Festes.


divendres, 21 de desembre de 2012

Bones Festes i un feliç 2013!!!

Molt Bones Festes...

i una excel·lent entrada d'any, 2013....



video
Vespres de desembre...nits de Nadal


Altre cop, arriba el Nadal. Aquella època que sempre ens recordem d'aquella persona, o persones estimades que malauradament no tenim a prop. Permeteu-me des d'aquí, des d'aquest humil blog, envia'ls-hi una abraçada ben forta. Us estimo molt.  

Tornen aquelles nits de Nadal, que les llums de l'arbre ens acosten de nou a la llar de foc, i amb les persones estimades, i el tió sota la manta, ens fan somriure una altra nit. Ens recorden que tenim la sort, i la fortuna de ser-hi un altre any. Que de nou, podem desitjar-nos "Bon Nadal". 

Que tingueu un molt bon Nadal, un bon any, i tot allò que desitgeu. Sobretot en aquests temps tan difícils que corren. 

Vivim una època de retallades, de persones amb noms i cognoms que perden la feina, d'altres que un bon dia reben una mala notícia, unes altres que en un petit moment de dubte, s'arrisquen i amb molt d'esforç i llevant-se ben d'hora, ben d'hora, tal i com ens deia el Mestre Guardiola, decideixen muntar un negoci. I si el projecte té un punt de sort i l'encerten, els permet fer un pas més. A tots vosaltres, un miler i miler de gràcies per oferir una possibilitat a una altra persona. 

M'agradaria que novament aquest any, els Reis d'Orient, ens portessin salut, il·lusió, forces, projectes i noves energies per poder travessar el millor possible aquests mars i oceans, que per ara són de tot menys tranquils. Ens caldrà mantenir el timó a ratlla mentre naveguem cap al proper port. I com no, ens caldrà molta i molta sort durant el viatge cap a Roma. Si no vaig equivocat, diria que era Juli Cèsar qui deia que tots els camins porten a la capital italiana.   

Si em permeteu, també desitjaria poder-los demanar un camí més plàcid cap a la Independència, amb un projecte de sortida de la crisi defensable a Davos (Suïssa) davant tots els economistes del món.  
Parlant de Suïssa, aquest petit indret que tant m'estimo, crec que ens pot servir de clar mirall on emmirallar-nos quan no sapiguem on mirar-nos. 
Un país petit, on des de cada poble, també es pot veure el campanar veí. Un espai de tonalitats verdes, gràcies els seus magnífics prats, blau, per les aigües dels seus llacs, i groc, pel color dels seus autocars postals, que amb autèntica puntualitat de Swatch, et porten per tot el país, com si fossis en una pel·lícula.  

Que tingueu un molt bon Nadal, un bon any, i tot allò que desitgeu. Sobretot en aquests temps tan difícils que corren.

Molta felicitat,

la màquina de cosir, que tot filant i filant el fil...espera i espera...
Postdata : que sigueu molt feliços ara i sempre...    





dimecres, 12 de desembre de 2012

De viatge I : "El Weihnachtsmärkte, el mercat de Nadal de Viena"


El "Weihnachtsmärkte", el mercat de Nadal de Viena


Arriba el Nadal. Les ciutats s’engalanen. La fred arriba al cos. L’arbre de Nadal s’instal·la a casa. El tió li fa de guardaespatlles.
I a la capital austríaca, un any més, si realitza el mercat tradicional del Christkindlmarkt. Les parades hi fan parada i fonda entre el 17.11-24.12.2012.

A la Rathausplatz de Viena, la plaça de l'Ajuntament, s'instal·la el Mercat "Christkindlmarkt", i durant les Festes, la converteix en un lloc autèntic i màgic d'Advent.
Dins del propi Ajuntament, a la planta baixa, si pot trobar un apartat dedicat als nens, on s'hi entretenen, entre uns altres, cuinant pastes de Nadal o fent espelmes de Nadal.
A l’ajuntament, a partir del 30.11 fins al 23.12, els divendres, dissabtes i diumenges de 15:30 a 19:30 h, i el 24.12 fins a les 16:30 h, es pot gaudir d’unes audicions de nadales gratuïtes, cantades per cors internacionals. 

Aquests dies de Nadal a Viena, també es pot gaudir d’un autèntic regal de Nadal, i és que entre el 30.11 i el 23.12, a la plaça de l’ajuntament, davant de l'arbre de Nadal, de 20:00 a 20:30 hores, es pot disfrutar d’un concert de trompetes.     

De mitjans de novembre fins a Nadal, les places més belles de Viena, es converteixen en encantadors mercats de Nadal. L'aroma de la reposteria típica d'aquestes dates i del “ponche” calent, desperta l'esperit nadalenc.

Amb la màgia de l'Advent vienès, la Rathausplatz es convertirà en un lluminós país de fades. Les prop de 150 paradetes, ofereixen regals nadalencs, objectes per adornar l'arbre, dolços i begudes calentes. Els arbres del Rathauspark es decoren de forma festiva, i brillen enmig d'un mar de llums. A la mateixa plaça, es realitzen diverses activitats pensades pel públic infantil.  

No molt lluny d'aquí, es troba el Weihnachsdorf de Maria-Theresien-Platz, entre els museus d'història de l'art i d'història natural. Durant l’Advent, el voltant de 60 paradetes s'aixequen aquí oferint artesania tradicional e idees originals per regalar. També el romàntic Weihnachtsdorf a l’Alt AKH, és un dels punts de trobada preferits pel públic mé jove els dies previs al Nadal.

Mary's XMas Dream in Vienna 

El mercat Altwiener Christkindlmarkt, a la plaça Freyung, a l’altstadt, el casc antic de la ciutat, està compromès amb la tradició. L’any 1772, va tenir lloc el mercat "Christkindlmarkt"; avui encara vigent, i s’hi poden comprar treballs artesanals, elements decoratius de vidre, pessebres tradicionals o ceràmica.
A partir de les quatre de la tarda, a la plaça, hi sona música festiva d’Advent. Una mica més endavant, al Mercat d’Advent, AmHof, es poden comprar productes artesans d’alta qualitat.

El mercat cultural i nadalenc d’Ehrenhof, davant del Palau de Schönbrunn, ofereix un ambient romàntic amb el palau imperial com a teló de fons.
Després del Nadal, el palau, es transforma en un mercat d'Any Nou. Aquest mercat, és molt animat i s’hi mostra artesania tradicional, decoració nadalenca feta manualment i un ampli programa infantil, incloent un taller nadalenc.
El mercat d’Advent, davant del Palau Belvedere, també es desenvolupa dins d'un ambient imperial.

De forma tranquil·la i afable, també podeu disfrutar del mercat nadalenc alternatiu de la Karlsplatz.
Entre els nombrosos objectes d'artesania, de ben segur, hi trobareu algun regal nadalenc per a la vostra parella.
El mercat nadalenc d’Spittelberg, instal·lat en petits carrerons idíl·lics de Viena, també s’hi pot trobar moltes coses interessants.

El mercat d'hivern de la Riesenradplatz, és especialment interessant, perquè és ric en esdeveniments culturals : concerts, activitats pels més petits, cantades de nadales, i paradetes típiques. 
Fins al 6 de gener, podreu gaudir de la ciutat de Viena en plena efervescència. Carrers engalanats. Llums de colors. Arbres de Nadal. Parelles d’enamorats vivint la seva història d’amor. Nens corrent amunt i avall. Un cafè a l’Hotel Sacher. Sense oblidar el famós Concert d’Any Nou.

Que tingueu un Bon Nadal, un bon Any i tot allò que desitgeu.   







Els horaris del “Weihnachtsmärkte”, el famosíssim mercat de Nadal de Viena :

Obertura: tots els dies
De diumenge a dijous : 10:00 a 21:30 hores
Divendres i dissabtes: 10:00 a 22:00 hores
24. desembre: 10:00 a 17:00 hores
Més informació : www.christkindlmarkt.at

diumenge, 11 de novembre de 2012

La dolçura dels sentits : Christina Perri “A very merry perri Christmas”.

La portada del nou treball 


La cantant americana, Christina Perri, acaba de publicar l’ep “A very merry perri Christmas”El nou treball inclou temes propis com grans hits nadalencs.

El “Tracklist” del Cd/Ep és el següent :

1. Something about december
2. Merry christmas darling
3. Please come home for christmas
4. Ave Maria
5. Happy xmas (war is over)
6. Have yourself a merry little christmas

Un tast del nou Ep


L’any passat la Christina havia publicat, “Lovestrong” (Warner Music, 2011). Un àlbum que ha estat tot un èxit als Estats Units. El cd conté la cançó “Distance”, cantada a duet amb Jason Mraz.  

Sé que encara falten dies per Nadal, però, espero que l’Ep/Cd de la cantant americana, us ajudi a passar unes Festes més agradables en aquests temps tan complicats. 

"Something about December" , el vídeo oficial de la cantant

divendres, 26 d’octubre de 2012

Noves veus I : "Paula Rojo, la musa de "La Voz"

Paula Rojo el dia del seu debut a "La Voz" 


La Paula Rojo, és la jove asturiana de Mieres que amb tan sols 22 anys i amb el seu ukelele, tot cantant “Chiken fried”, es va posar els quatre coach's del programa “La voz” de Telecinco, a la butxaca.

La cantant, actualment, és estudiant de traducció i interpretació a la Universitat de Vigo, i forma part del grup del cantant, Melendi.    

A la gala de dimecres a la nit, després del “combat” de veus amb la seva companya de grup, Yhadira, tot interpretant “Complicated” de la cantant, Abril Lavigne, es va col·locar a la final.

Es tracta d’una cantant amb personalitat pròpia, amb una veu especial que marca la diferència. Té quelcom molt seu, i és per això, que ja es troba a la final del programa.  

Molta sort, Paula.

Paula Rojo amb el seu ukelele

El programa “La Voz”, gaudeix de les millors audiències de la història de la televisió. Les seves audiències són equiparables als partits de fútbol Barça-Madrid. La gala de dimecres, va fer un 30% de share. El share, és la mesura que s’utilitza per saber les audiències dels diferents programes de televisió.  

Coach's i presentador de "La Voz"

divendres, 21 de setembre de 2012

Estrenes de cinema I : "A Roma amb amor", la nova pel·lícula de Woody Allen



Tràiler d'"A Roma amb amor"


Títol original: To Rome with Love
Direcció: Woody Allen
Guió: Woody Allen
Intèrprets: Woody Allen, Alec Baldwin, Roberto Benigni, Penélope Cruz, Judy Daves, i Alison Pill, entre d'altres. 


La nova pel·lícula del director americà, Woody Allen, es podrà veure en llengua catalana a les nostres cartelleres.   

Després d’haver passat per Barcelona i París, amb “Vicky, Cristina, Barcelona” i “Midnight in Paris”, respectivament, ens arriba amb una nova pel·lícula rodada a Roma, la capital italiana.    

És una tradició que el veterà Woody Allen presenti una pel·lícula cada any, “A Roma amb amor”, és una comèdia romàntica, amb dues diferències importants: per una banda la narrativa, perquè la història es divideix en 4 segments protagonitzats per diferents personatges amb Roma com a únic element comú, i per l’altra l’aparició en pantalla del mateix Woody Allen, que per primera vegada des del film “Scoop”, de 2006, prescindeix d’alter egos i demostra que als seus 76 anys encara està en forma.

Pòster promocional 


Les quatre històries d’”A Roma amb amor” ens parlen d’un home corrent que de sobte és confós amb una estrella de cinema, una parella jove de lluna de mel que es perd mentre intenta visitar uns familiars, un arquitecte dels Estats Units que visita amb els seus alumnes el carrer on vivia quan estudiava i una parella gran que viatja a Roma per tal de conèixer el promès de la seva filla.

El repartiment del darrer film de Woody Allen, escrit per ell mateix com és habitual, està format per un conjunt d’actors i actrius de renom: a banda d’Allen hi ha Roberto Benigni (que al seu torn també és un reconegut director de cinema), Alec Baldwin, Penélope Cruz, Ellen Page, Ornella Muti o Judy Davis, entre altres.

Fotograma de la pel·lícula


Bona pel·lícula, estimats amics. Per cert, no tingueu "mals rotllos" per veure el film en català, que la majoria de les vegades, els actors de doblatge són els mateixos tant a la versió catalana, com a la castellana.  

Que sigueu molt feliços,

Tot filantifilant el fil…  

Woody Allen, que actua al film amb Judy Davis, com a dona

dimecres, 11 de juliol de 2012

Cançons a la lluna II : "Vuela, libre paloma"


"Vuela, libre paloma"
“Vuela, libre paloma”, és la balada que Fher, dedica a la seva mare, Rosario Sierra Machorro (22 de desembre de 1935-10 de març de 2010).


En el darrer àlbum dels mexicans Maná, “Drama y luz“, (Warner Music, 2011) s’hi poden trobar cançons delicioses que arriben, fan pensar, i es transformen en una veritable font d’ inspiració.  

Durant l’enregistrament del disc, el cantant i líder dels Maná, Fher Olvera, va perdre a la seva mare; i d’aquí bé que en el darrer treball de la banda de Guadalajara (Mèxic), hi podem degustar una cançó rodona, i musicalment perfecta per acomiadar a qui tant has estimat. 

Fher, estic convençut de que sigui on sigui la teva mare, ha escoltat la cançó i l'ha fet somriure. Un somriure que si t'hi fixes bé, el podràs veure cada cop que surt el sol i il·lumina els tarongers. 

“Vuela, libre paloma”, és la balada que Fher dedica a la seva mare, Rosario Sierra Machorro (22 de desembre de 1935-10 de març de 2010).


"Vuela, libre paloma", és d'aquelles cançons que us hauria de fer pensar en una persona estimada.   


Cada vegada que escolto aquesta cançó, penso en la meva àvia. Suposo que també es deu a que la balada, és d’aquelles balades que transmet. Fher, felicitats per la cançó, i cançons que m’han emocionat, m’emocionen i m’emocionaran. Moltíssimes gràcies.   

Després d'una pèrdua important, i un cop superat el dol, és important saber deixar marxar en pau la persona estimada.   

La banda mexicana es va formar l'any 1978, i 34 anys després, gaudeix d'un dels directes més intensos i energètics de la música contemporània. 
El grup, també disposa de balades com "Vivir sin aire", "Ojalá pudiera borrarte" i "Bendita tu luz" que en directe posen la pell de gallina a més d’un dels seus seguidors.
Un bon exemple dels seus directes i l'emoció que transmet en el seu públic, n’és el seu penúltim àlbum i dvd “Arde el cielo”, també editat per Warner

El quintet també es mou amb molta soltura quan es troba enregistrant els seus treballs a l’estudi de gravació de Guadalajara (Mèxic) o bé a Miami. Una bona prova d’això, en són els seus 7 discos d’estudi. Tots ells editats per la multinacional Warner Music Mexic.   

Fins ben aviat,

Filant i filant el fil
Pd : "Vuela, libre paloma", és d'aquelles cançons que us hauria de fer pensar en una persona estimada.   

Cartell de la gira "World Tour Drama y luz 2012". 
A la foto (de dalt a baix i d'esquerra a dreta, Álex, Sergio, Juan y Fher).  



dimecres, 27 de juny de 2012

La crisi en fascicles I : "Espanya és un país de pandereta, fútbol, toros i poca cosa més...?"


 "Els temps estan canviant" cançó il·lustrativa de l'època que estem vivint



Estimats amics i amigues,


Un servidor no és un especialista en economia, com bé ho és el sr. Xavier Sala i Martín, però per contra, sí que em considero una persona que amb la màxima humilitat possible, s’informa, fa autocrítica, i crítica general, llegeix diaris, “La Vanguardia.cat” per ser més exactes, escolta les tertúlies radiofòniques del Basté a Rac 1 i mira els telenotícies de TV3, i la veritat és que tot plegat avui dia pinta magre, magre i molt magre…i el futur, ens el dibuixen a fóra.
Hi ha una generació de joves que va des dels 25 als 39 anys, que si no decideix marxar, les passarà molt magres.

No voldria ser pessimista, però, em trobo perplex davant algunes notícies que llegeixo.
Primer, em diuen que aquest país no té diners per fer res de res, ni deixar-ne a aquells qui podrien crear tan sols un lloc de treball, i després, resulta que sí que en tenim per pagar unes primes a uns futbolistes, que ja cobren unes fitxes extraordinàries, i que sincerament, sí s’estimen la pàtria, crec que ho podrien fer gratis, no?...per la seva estima al país, no?...pel país que estimen i adoren?. El problema és que molts d’aquests, només senten els colors dels diners.

"Que trist.  
Espanya no entendrà mai que és un país plurilingüe, i que els hi agradi o no als blaus o als vermells, PP i PSOE, el català, l'euskera i el gallec, formen part d'això que anomenem, Espanya"

Si, realment és veritat que Espanya, és una grande y libre, com diu una dita o una cançó d’algun fatxa, que suposo que deuria cobrar una pasta al dente per composar-la, és molt trist. Que trist.  
Espanya no entendrà mai que és un país plurilingüe, i que els hi agradi o no als blaus o als vermells, PP i PSOE, per si, no s’havia entès la comparativa dels colors, el català, l'euskera i el gallec, formen part d'això que anomenem, Espanya, i això per mi, no és dolent, sinó, més aviat tot el contrari. Estem en plena globalització, i el que em sembla de rebut a aquestes alçades, és que saber idiomes, sempre serà un bé. Un plus.

També és tristíssim, i a mi, personalment, em fa molta pena, que tinguem uns polítics que no parlin ni anglès, i diguin a tota la població, i a les futures generacions, de la importància de l’anglès, i ells no en siguin un exemple.     

Entenc perfectament que el sr. Uli Hoeness, President del Bayern de Münich, fes les declaracions que va fer fa uns mesos enrera.  
Hoeness sentenciava A Alemanya, per jugar la Bundesliga, o es paga, o t’envien a segona divisió.
Arribarà algun dia que aquest país pugui aprendre dels Alemanys, Suïssos, o Noruecs?. 
Resulta que els Alemanys ens donen molts diners per treure’ns del forat, i després veiem que a “certs” equips de fútbol, se’ls perdona els deutes amb hisenda, que a qualsevol particular o empresa, ni pensaments. Penòs. És penòs. I encara opten a estar a la final de la Champions, que mira quina curiositat, aquest any, era a la capital baberesa i magnífica ciutat alemana de Münich.

"Ha arribat l’hora que els catalans ens comencem a plantejar la independència una mica més seriosament"

Ha arribat l’hora que els catalans ens comencem a plantejar la independència una mica més seriosament, perquè sinó, d’aquí, amb el temps i un parell de canyes de pescar, en sortirem molt escaldats. Molt. Hi ha una dita castellana que diu que…quan vegis…posa les teves a remullar.  

Els catalans podem dir a la resta dels epanyols obertament, que a nosaltres el que se’n diu selecció espanyola, ens és ben igual si guanya o no, hi jugui, Puyols, Xavis, i Valdés ?

Els catalans podem dir a la resta dels epanyols obertament, que a nosaltres el que se’n diu selecció espanyola, ens és ben igual si guanya o no, hi jugui, Puyols, Xavis, i Valdés ?. I que en aquest cas preferim que passi Portugal, hi jugui aquell que es fa dir CR7 (que trist Déu meu!!!) per tal de no haver de pagar les primes, perquè entre d’altres coses, d’aquest últim verb, en comencem a estar una mica cansats. 

Que sigueu molt feliços,

Filant i filant el fil...

diumenge, 24 de juny de 2012

Cançons a la lluna I : "She is the sunlight"


"She is the sunlight", és una balada acústica molt tendra dels novaiorquesos Trading Yesterday, inclosa en el seu àlbum "The beauty&the tragedy".

Aquest tema, és d'aquells temes que arriben, que diuen coses, que remouen quelcom a dins, que fan pensar, que transmeten, i aconsegueixen que els escoltis una vegada rera altra sense aborrir-los. M'agrada escoltar cançons en aquesta línia, i donar-vos-les a conèixer. Poc a poc, n'aniré descobrint més.   

La cançó, també forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Tardor a Nova York" de la directora, Joan Chen, i està protagonitzada per Richard Gere i la guapíssima, Winona Ryder.

Per a tots aquells que no hagueu vist la pel·lícula, m'agradaria fer-vos'en cinc cèntims. En Will Keane (Richard Gere), és el propietari d'un dels restaurants més famosos i prestigiosos de Nova York. 
El seu carisma i la seva seguretat, el converteixen en un imant per a les dones, amb les quals es relaciona sense comprometre's. Cosa típica d'aquest tipus de raça masculina, no?. 
Un bon dia, quan coneix a la jove Charlotte Fielding (Winona Ryder), la seva passió per la vida li canvia immediatament. 
La Charlotte, és una noia independent i vital que polvoritza els prejudicis de'n Will sobre l'amor i la vida. Sabedora que ha de viure la vida al màxim, la Charlotte li mostra al Will una impressionant capacitat d'estimar i li proporciona una visió que va més enllà de la seva edat.

Ella es va enamorar per sempre. 
Ell es va enamorar per primer cop. 

Una molt bona pel·lícula per disfrutar amb bona companyia un vespre de desembre. I si aquesta companyia,  pot ser amb una persona especial, tot convidant-la a sopar a casa tot veient el film, molt millor. Sort. Ànims, que aquestes coses com bé sabeu, necessiten temps i una bona canya. 


No voldria acomiadar-me sense agrair-vos les 567 visites al meu blog. Moltíssimes gràcies. Espero seguir publicant articles suficientment interessants per continuar rebent les vostres visites. Viatges, cançons, cinema, actualitat, i molt més...tot filant i filant el fil.      

Moltíssimes gràcies per les 567 visites al blog.

Que sigueu molt feliços,

Bernat de Ciurana
Pd : filant i filant el fil...anirem veient cap on ens va portant el vent.

dimarts, 22 de maig de 2012

Pròxima estació I : “El Llac dels Quatre Cantons”


Vídeo promocional del Llac dels Quatre Cantons


El Llac dels Quatre Cantons (en francès lac des Quatre Cantons, en alemany Vierwaldstättersee, en italià Lago dei Quattro Cantoni o Lago di Lucerna, i en romanx Lag Lucerna), és un llac de tipus fiord que es troba situat al cor de Suïssa.
Fa 38 km de llargària, des de l'embocadura fins a la sortida al riu Reuss. Està situat a 343 m sobre el nivell del mar, ocupa una superfície de 114 km² i té una profunditat de 214 metres.
El seu nom prové de l'expressió alemanya Waldstätten, que designa els tres cantons primitius de Suïssa (Uri, Schwyz i Unterwalden), units pel cantó de Lucerna. Abans del segle XVI el llac s'anomenava Llac de Lucerna.

Aquesta regió de Suïssa val molt la pena. Es troba al cor del país; relativament a prop de Berna, la capital, de la regió del Berner Oberland (un destí que mereix una atenció a part, de la que properament li dedicarem una entrada) i de Zürich, la capital econòmica de la Confederació Helvètica.  

Tornant al tema que ens ocupa, convé que sapigueu que el Llac dels Quatre Cantons es pot navegar amb els 20 vaixells de la flota Suïssa de transports, dels quals cinc d’aquests són de vapor : l’Stadt Luzern (1928), el Gallia (1913), el Schiller (1906), l’Unterwalden (1902) i l’Uri (1901).
Òbviament, navegar en un llac no és el mateix que navegar pel mar, però sí que és més plàusid. El Llac dels Quatre Cantons, juntament amb el Léman, el Llac de Genève, són els dos llacs suïssos que crec que de veritat val la pena navegar-hi. Fent una relació ràpida de preu-qualitat, són els que realment surt a compte navegar-los, perquè són els més grans i els que vas més estona amb vaixell, i de vapor, per menys diners. Ambdós llacs, s’hi poden realitzar recorreguts que van de 2 a 4 hores, i el millor de tot, disfrutar de l’autèntica calma de les aigües blaves transparents dels llacs suïssos.

L’última vegada que vaig tenir el plaer de navegar pel Llac dels Quatre Cantons, ho vaig fer a bord de “l’Stadt Luzern”, des de Lucerna fins a Vitznau, una bonica població a mig camí del recorregut que realitzen els vaixells des de Lucerna fins a Flüelen al final de tot del llac, passat el fijord.    
Vitznau és interessant perquè des de l’embarcador on et deixa el barco, es pot enllaçar amb el tren de cremallera del Rigi Bahn. Un tren que gaudeix d’un trajecte fantàstic, de deu sobre deu, en el que podreu disfrutar d’unes vistes extraordinàries al Llac dels Quatre Cantons i als prats verds plens de flors que us acompanyaran al llarg de tot el trajecte. Només de pensar-hi, ja em vénen ganes d’anar-hi. Quants records. M’agrada parlar de Suïssa perquè cada vegada que recordo les meves vivències del país de la Heidi, un nou somriure m’il·lumina la cara. La veritat és que he tingut el plaer de passar-hi bastants estius de la meva vida i n’estic totalment enamorat.

L’any 1875 el Sr. Niklaus Riggengach va decidir atacar la muntanya des el costat oposat al primer tren, desprès d’obtenir el permisos de les autoritats schwytzois, va construir una línia fins el cim. Aquesta línia començava a Arth a les ribes del llac de Zoug, tot passant per Goldau i arribant al cim conjuntament amb la línia del VRB des de l’estació de Staffell. L’any 1959 el traçat entre Arth i Goldau va ser suprimit. En l’any 1992 les dos companyies ARB i VRB es fusionen per crear el RB Rigi Bahn.

Per a tots aquells que sigueu amants dels trens, a continuació us mostro les característiques tècniques del RB-Rigi Bahn :

RB  - Rigi Bahn  (ARB - Arth Rigi Bahn)
Ferrocarril a cremallera.
Any de posta en servei: 1873
Amplada via: 1435 mm
Sistema cremallera: Riggenbach
Longitud: 6850 m.
Desnivell: 1331 m.
Túnels: 2
Ponts: 8
Gradient: 20 %
Estació inferior: Arth, 421 msnm.
Estació superior: Rigi Kulm, 1752 msnm.
Electrificació: 1500 V=
Velocitats màxima permesa: 9-15-23-30 Km/h
Duració del trajecte:  35 minuts.  
    
Uns 35 minuts que us ben prometo que valen molt la pena. Si mai decidiu perdre-us-hi, tingueu claríssim dels –íssims que gaudireu d’unes vistes fantàstiques que floreixen  en completa harmonia amb el paisatge.
Afortunadament, a Suïssa, es pot comprovar que els Alps, els autocars grocs del servei postal, les cases de fusta cobertes de flors, i els llacs transparents són la música d’un lletra, que en aquest cas seria el país...d’una balada preciosa.

I parlant de balades...us deixo amb una cançó extraordinària, interpretada en directe al Palau de la Música, durant el concert dels 25 anys de Sau.  El motiu perquè la poso, és perquè cada cop que la sento, tanco els ulls i em veig a Suïssa...navegant pel Llac dels Quatre Cantons, o estirat sobre els meus prats del Lombachalp...perquè per mi res té sentit, si tu no hi ets...


En directe al Palau de la Música de Barcelona 

“Tothom vol el que no té”, és una balada composada pel Pep Sala, i està escrita pel Carles Sabater i el Pep Sala. El tema el podreu trobar en l’últim àlbum de Sau, “Amb la lluna a l’esquena” (Fanàtic, 1998). Per mi, és una dels millors cançons del grup, que va ser uns dels més grans de l'escena musical catalana en la dècada dels noranta.  

...Però si tu no hi ets, no tinc lloc on mirar-me. Tothom vol el que no té. No sé res, però, puc adonar-me, que res té sentit si tu no hi ets. Res té sentit si tu no hi ets...

Va arribar un moment a la vida que realment em vaig adonar del motiu pel qual m’encantaven tant els Sau, i per aquest mateix moment, a dia d’avui, encara trobo a faltar tant el Carles.

Que sigueu molt i molt feliços,

Bernat de Ciurana
Pd 1 : Continuo filant i filant el fil...

dimarts, 15 de maig de 2012

Com s'ha d'acudir en una primera cita?


Consells pràctics per una primera cita.  

Primera cita : em tornarà a trucar?


Què em poso?. De què parlo?. I si no m'agrada?. Fins a on he d’arribar si tot va bé?.  
Segurament, totes aquestes qüestions te les hauràs fet alguna vegada a la vida, i més davant de l’emoció d’una primera cita.

"Explicar-li les teves penes sobre la “teva ex”, o el com t’agradaria trobar l'amor de la teva vida, és un mal començament".

Jo no sóc qui per donar-te consells al respecte, però crec que el “relaxa't, gaudeix i siguis tu mateix”, és bàsic perquè tu et sentis genial davant d’una primera cita.  
Recorda que en una primera cita, és molt recomanable que la visquis com si fossis un espectador més. Això, et col·locarà en una posició idònia, i d’altra banda, et curarà de possibles ferides posteriors. 

I perquè tot vagi sobre rodes, queda’t tan sols amb el que no hauries de fer, si vols que torni a trucar-te.

No li parlis mai dels teus ex. Pensa que d’exs tots en tenim una. Recorda que treure aquest tema, o fer-li aquesta pregunta, et podria situar en una posició que no seria la idònia, si el que volem és que ens torni a trucar i ens digui que s’ho va passar d’allò més bé, i que té ganes de veure’t.       

A la primera cita, només han d'assistir dues persones de cos i ment : ell i tu.

Explicar-li les teves penes sobre la “teva ex”, o el com t’agradaria trobar l'amor de la teva vida, és un mal començament. Primer perquè ella, es sentirà com no voldria sentir-se en una primera cita, i molt probablement, deixarà de veure't com una possible conquista. I això, en cap cas és el que volem que passi, veritat?. Volem que ens vegi com una persona potencial, fantàstica i ideal per a ella en aquesta època de la seva vida. I en segon lloc, perquè podries fer-la sentir incòmode, i l’allunyaries de tu, i molt possiblement, també, de les ganes de repetir.

Recorda que mai. Mai. Mai, li has de preguntar pels seus ex. Li semblaràs gelós, insegur i, sobretot, tafaner.

Fa un moment t'ho deia, pensa que d’exs tots en tenim una, i en la majoria dels casos, no volem pas ni torbar-nos-la pel carrer, ni tenim cap mena de ganes que torni a la nostra vida. Si va decidir marxar-ne per algun motiu deuria ser. I potser el motiu, era que senzillament jo no era la persona que ella volia que fos per estar al seu costat.   

"A les ex, arriba un punt que se les ha de deixar marxar".  

I per tu, estimat amic, això ja haurien de ser figues d’un altre paner. A les ex, arriba un punt que se les ha de deixar marxar.
Passat el dol, arriba un moment que has de fer vida nova. I si no n’ets capaç, és perquè a dintre teu, encara hi ha un espai per la teva ex. I això, amic meu, és un mal inici per una nova relació. T'aconsellaria que et plantegessis seriosament començar anar de visita amb una coach. T'aniria bé.  

"Si no estàs disposat a canviar la vida de solter per la vida amb parella, potser ara no és el moment de plantejar-te una nova relació".  

Perquè la nova relació pugui ser un èxit, et convé oblidar a qui hagis d’oblidar, treure’t la motxilla d’anteriors relacions, plantejar-te si realment a dia d’avui vols iniciar una nova relació, no fer-li pagar el què no ha de pagar, aprendre a renunciar el que s’hagi de renunciar i fer que aquesta nova relació, aquesta nova parella, es vagi enamorant de tu cada tres mesos. Si no estàs disposat a canviar la vida de solter per la vida amb parella, potser ara no és el moment de plantejar-te una nova relació.  

"Perquè una peça encaixi amb tu, tal i com ha de ser, l'únic que has de saber és que s'ha de tenir molta paciència, i s'ha de trobar la peça que realment encaixi perfectament amb tu".

Perquè una relació no hagi anat bé, no vol pas dir que una de nova no hagi de funcionar, ni que no puguis ser capaç de trobar el que realment desitgis. Recorda que quan la trobis, entendràs el què et vull dir, i t’adonaràs que realment només podràs ser més feliç amb ella.
Que un dia una història no hagi funcionat, tampoc no vol pas dir que hagis de deixar de creure en princeses blaves, ni en les mitges taronges. Tot és més senzill.
Perquè una peça encaixi amb tu, tal i com ha de ser, l'únic que has de saber és que s'ha de tenir molta paciència, i s'ha de trobar la peça que realment encaixi perfectament amb tu. Sé que no és gens fàcil, d’acord; però, tampoc és impossible. Les relacions són com un puzzle. I ets tu, i només tu, a qui li toca triar si vols muntar-lo o no.  

"Recorda que quan la trobis, entendràs el què et vull dir, i t’adonaràs que realment només podràs ser més feliç amb ella".

L’experiència és un grau, i no pas un sac foradat. Utilitza-ho a favor teu.  


Que sigueu molt feliços,

Bernat de Ciurana
Pd : Molta sort. Tots ens mereixem tenir-ne. 


dimarts, 8 de maig de 2012

Res és per sempre...


Verd poma, és el color dels nous taxis de NYC




Nova York, que entre d’altres coses, és famosa pels seus taxis grocs, a partir del proper mes de juliol, afegirà el color "verd poma" als nous taxis.
La ciutat oferirà noves llicències a qualsevol dels seus quatre dels seus municipis, tal i com va informar la comissió municipal de taxis i limusines.

Amb aquest color, “la Gran Poma”, identificarà els "taxis sense medalló" que avui són negres, i no disposen de taxímetre, i el servei dels quals s'hi accedeix prèvia trucada telefònica amb un preu pactat, i únicament, recullen passatgers als barris del nord de Manhattan.

La flota d'aquests nous taxis "verd poma", la completaran 18.000 vehicles, segons es pot veure a la pàgina web de l'alcaldia novaiorquesa, i donarà servei als barris de : Brooklyn, Queens, El Bronx, Staten Island i el nord de Manhattan.

A partir del mes de juny, ja n’estaran disponibles les primeres 6.000 llicències per a aquest servei de taxis. Els futurs taxistes, podran recollir als passatgers al carrer, alguna cosa que encara que fins ara era il·legal, també n’era una pràctica usual.

L'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, va assenyalar que aquest nou servei proporcionarà un transport més segur i molt més còmode als passatgers de fora de l'àrea de Manhattan, i a un preu més econòmic del que fins ara acostumaven a pagar-ne els usuaris d’aquests serveis. Esperem que a partir d’ara, utilitzin el taxi pels seus desplaçaments.

La comissió municipal per a taxis i limusines, va assenyalar que els taxis verd poma donaran servei als set milions de novaiorquesos que viuen fora de l'àrea de Manhattan.

Amb aquesta mesura, propasada per Bloomberg l’any passat, la ciutat intentarà solucionar el problema que hi havia pels elevats preus d'aquest servei de transport pels residents que no són de Manhattan.

Com veieu els temps canvien, i el color dels taxis de Nova York, també.


Que sigueu molt feliços,

Bernat de Ciurana