dimarts, 22 de maig de 2012

Pròxima estació I : “El Llac dels Quatre Cantons”


Vídeo promocional del Llac dels Quatre Cantons


El Llac dels Quatre Cantons (en francès lac des Quatre Cantons, en alemany Vierwaldstättersee, en italià Lago dei Quattro Cantoni o Lago di Lucerna, i en romanx Lag Lucerna), és un llac de tipus fiord que es troba situat al cor de Suïssa.
Fa 38 km de llargària, des de l'embocadura fins a la sortida al riu Reuss. Està situat a 343 m sobre el nivell del mar, ocupa una superfície de 114 km² i té una profunditat de 214 metres.
El seu nom prové de l'expressió alemanya Waldstätten, que designa els tres cantons primitius de Suïssa (Uri, Schwyz i Unterwalden), units pel cantó de Lucerna. Abans del segle XVI el llac s'anomenava Llac de Lucerna.

Aquesta regió de Suïssa val molt la pena. Es troba al cor del país; relativament a prop de Berna, la capital, de la regió del Berner Oberland (un destí que mereix una atenció a part, de la que properament li dedicarem una entrada) i de Zürich, la capital econòmica de la Confederació Helvètica.  

Tornant al tema que ens ocupa, convé que sapigueu que el Llac dels Quatre Cantons es pot navegar amb els 20 vaixells de la flota Suïssa de transports, dels quals cinc d’aquests són de vapor : l’Stadt Luzern (1928), el Gallia (1913), el Schiller (1906), l’Unterwalden (1902) i l’Uri (1901).
Òbviament, navegar en un llac no és el mateix que navegar pel mar, però sí que és més plàusid. El Llac dels Quatre Cantons, juntament amb el Léman, el Llac de Genève, són els dos llacs suïssos que crec que de veritat val la pena navegar-hi. Fent una relació ràpida de preu-qualitat, són els que realment surt a compte navegar-los, perquè són els més grans i els que vas més estona amb vaixell, i de vapor, per menys diners. Ambdós llacs, s’hi poden realitzar recorreguts que van de 2 a 4 hores, i el millor de tot, disfrutar de l’autèntica calma de les aigües blaves transparents dels llacs suïssos.

L’última vegada que vaig tenir el plaer de navegar pel Llac dels Quatre Cantons, ho vaig fer a bord de “l’Stadt Luzern”, des de Lucerna fins a Vitznau, una bonica població a mig camí del recorregut que realitzen els vaixells des de Lucerna fins a Flüelen al final de tot del llac, passat el fijord.    
Vitznau és interessant perquè des de l’embarcador on et deixa el barco, es pot enllaçar amb el tren de cremallera del Rigi Bahn. Un tren que gaudeix d’un trajecte fantàstic, de deu sobre deu, en el que podreu disfrutar d’unes vistes extraordinàries al Llac dels Quatre Cantons i als prats verds plens de flors que us acompanyaran al llarg de tot el trajecte. Només de pensar-hi, ja em vénen ganes d’anar-hi. Quants records. M’agrada parlar de Suïssa perquè cada vegada que recordo les meves vivències del país de la Heidi, un nou somriure m’il·lumina la cara. La veritat és que he tingut el plaer de passar-hi bastants estius de la meva vida i n’estic totalment enamorat.

L’any 1875 el Sr. Niklaus Riggengach va decidir atacar la muntanya des el costat oposat al primer tren, desprès d’obtenir el permisos de les autoritats schwytzois, va construir una línia fins el cim. Aquesta línia començava a Arth a les ribes del llac de Zoug, tot passant per Goldau i arribant al cim conjuntament amb la línia del VRB des de l’estació de Staffell. L’any 1959 el traçat entre Arth i Goldau va ser suprimit. En l’any 1992 les dos companyies ARB i VRB es fusionen per crear el RB Rigi Bahn.

Per a tots aquells que sigueu amants dels trens, a continuació us mostro les característiques tècniques del RB-Rigi Bahn :

RB  - Rigi Bahn  (ARB - Arth Rigi Bahn)
Ferrocarril a cremallera.
Any de posta en servei: 1873
Amplada via: 1435 mm
Sistema cremallera: Riggenbach
Longitud: 6850 m.
Desnivell: 1331 m.
Túnels: 2
Ponts: 8
Gradient: 20 %
Estació inferior: Arth, 421 msnm.
Estació superior: Rigi Kulm, 1752 msnm.
Electrificació: 1500 V=
Velocitats màxima permesa: 9-15-23-30 Km/h
Duració del trajecte:  35 minuts.  
    
Uns 35 minuts que us ben prometo que valen molt la pena. Si mai decidiu perdre-us-hi, tingueu claríssim dels –íssims que gaudireu d’unes vistes fantàstiques que floreixen  en completa harmonia amb el paisatge.
Afortunadament, a Suïssa, es pot comprovar que els Alps, els autocars grocs del servei postal, les cases de fusta cobertes de flors, i els llacs transparents són la música d’un lletra, que en aquest cas seria el país...d’una balada preciosa.

I parlant de balades...us deixo amb una cançó extraordinària, interpretada en directe al Palau de la Música, durant el concert dels 25 anys de Sau.  El motiu perquè la poso, és perquè cada cop que la sento, tanco els ulls i em veig a Suïssa...navegant pel Llac dels Quatre Cantons, o estirat sobre els meus prats del Lombachalp...perquè per mi res té sentit, si tu no hi ets...


En directe al Palau de la Música de Barcelona 

“Tothom vol el que no té”, és una balada composada pel Pep Sala, i està escrita pel Carles Sabater i el Pep Sala. El tema el podreu trobar en l’últim àlbum de Sau, “Amb la lluna a l’esquena” (Fanàtic, 1998). Per mi, és una dels millors cançons del grup, que va ser uns dels més grans de l'escena musical catalana en la dècada dels noranta.  

...Però si tu no hi ets, no tinc lloc on mirar-me. Tothom vol el que no té. No sé res, però, puc adonar-me, que res té sentit si tu no hi ets. Res té sentit si tu no hi ets...

Va arribar un moment a la vida que realment em vaig adonar del motiu pel qual m’encantaven tant els Sau, i per aquest mateix moment, a dia d’avui, encara trobo a faltar tant el Carles.

Que sigueu molt i molt feliços,

Bernat de Ciurana
Pd 1 : Continuo filant i filant el fil...

dimarts, 15 de maig de 2012

Com s'ha d'acudir en una primera cita?


Consells pràctics per una primera cita.  

Primera cita : em tornarà a trucar?


Què em poso?. De què parlo?. I si no m'agrada?. Fins a on he d’arribar si tot va bé?.  
Segurament, totes aquestes qüestions te les hauràs fet alguna vegada a la vida, i més davant de l’emoció d’una primera cita.

"Explicar-li les teves penes sobre la “teva ex”, o el com t’agradaria trobar l'amor de la teva vida, és un mal començament".

Jo no sóc qui per donar-te consells al respecte, però crec que el “relaxa't, gaudeix i siguis tu mateix”, és bàsic perquè tu et sentis genial davant d’una primera cita.  
Recorda que en una primera cita, és molt recomanable que la visquis com si fossis un espectador més. Això, et col·locarà en una posició idònia, i d’altra banda, et curarà de possibles ferides posteriors. 

I perquè tot vagi sobre rodes, queda’t tan sols amb el que no hauries de fer, si vols que torni a trucar-te.

No li parlis mai dels teus ex. Pensa que d’exs tots en tenim una. Recorda que treure aquest tema, o fer-li aquesta pregunta, et podria situar en una posició que no seria la idònia, si el que volem és que ens torni a trucar i ens digui que s’ho va passar d’allò més bé, i que té ganes de veure’t.       

A la primera cita, només han d'assistir dues persones de cos i ment : ell i tu.

Explicar-li les teves penes sobre la “teva ex”, o el com t’agradaria trobar l'amor de la teva vida, és un mal començament. Primer perquè ella, es sentirà com no voldria sentir-se en una primera cita, i molt probablement, deixarà de veure't com una possible conquista. I això, en cap cas és el que volem que passi, veritat?. Volem que ens vegi com una persona potencial, fantàstica i ideal per a ella en aquesta època de la seva vida. I en segon lloc, perquè podries fer-la sentir incòmode, i l’allunyaries de tu, i molt possiblement, també, de les ganes de repetir.

Recorda que mai. Mai. Mai, li has de preguntar pels seus ex. Li semblaràs gelós, insegur i, sobretot, tafaner.

Fa un moment t'ho deia, pensa que d’exs tots en tenim una, i en la majoria dels casos, no volem pas ni torbar-nos-la pel carrer, ni tenim cap mena de ganes que torni a la nostra vida. Si va decidir marxar-ne per algun motiu deuria ser. I potser el motiu, era que senzillament jo no era la persona que ella volia que fos per estar al seu costat.   

"A les ex, arriba un punt que se les ha de deixar marxar".  

I per tu, estimat amic, això ja haurien de ser figues d’un altre paner. A les ex, arriba un punt que se les ha de deixar marxar.
Passat el dol, arriba un moment que has de fer vida nova. I si no n’ets capaç, és perquè a dintre teu, encara hi ha un espai per la teva ex. I això, amic meu, és un mal inici per una nova relació. T'aconsellaria que et plantegessis seriosament començar anar de visita amb una coach. T'aniria bé.  

"Si no estàs disposat a canviar la vida de solter per la vida amb parella, potser ara no és el moment de plantejar-te una nova relació".  

Perquè la nova relació pugui ser un èxit, et convé oblidar a qui hagis d’oblidar, treure’t la motxilla d’anteriors relacions, plantejar-te si realment a dia d’avui vols iniciar una nova relació, no fer-li pagar el què no ha de pagar, aprendre a renunciar el que s’hagi de renunciar i fer que aquesta nova relació, aquesta nova parella, es vagi enamorant de tu cada tres mesos. Si no estàs disposat a canviar la vida de solter per la vida amb parella, potser ara no és el moment de plantejar-te una nova relació.  

"Perquè una peça encaixi amb tu, tal i com ha de ser, l'únic que has de saber és que s'ha de tenir molta paciència, i s'ha de trobar la peça que realment encaixi perfectament amb tu".

Perquè una relació no hagi anat bé, no vol pas dir que una de nova no hagi de funcionar, ni que no puguis ser capaç de trobar el que realment desitgis. Recorda que quan la trobis, entendràs el què et vull dir, i t’adonaràs que realment només podràs ser més feliç amb ella.
Que un dia una història no hagi funcionat, tampoc no vol pas dir que hagis de deixar de creure en princeses blaves, ni en les mitges taronges. Tot és més senzill.
Perquè una peça encaixi amb tu, tal i com ha de ser, l'únic que has de saber és que s'ha de tenir molta paciència, i s'ha de trobar la peça que realment encaixi perfectament amb tu. Sé que no és gens fàcil, d’acord; però, tampoc és impossible. Les relacions són com un puzzle. I ets tu, i només tu, a qui li toca triar si vols muntar-lo o no.  

"Recorda que quan la trobis, entendràs el què et vull dir, i t’adonaràs que realment només podràs ser més feliç amb ella".

L’experiència és un grau, i no pas un sac foradat. Utilitza-ho a favor teu.  


Que sigueu molt feliços,

Bernat de Ciurana
Pd : Molta sort. Tots ens mereixem tenir-ne. 


dimarts, 8 de maig de 2012

Res és per sempre...


Verd poma, és el color dels nous taxis de NYC




Nova York, que entre d’altres coses, és famosa pels seus taxis grocs, a partir del proper mes de juliol, afegirà el color "verd poma" als nous taxis.
La ciutat oferirà noves llicències a qualsevol dels seus quatre dels seus municipis, tal i com va informar la comissió municipal de taxis i limusines.

Amb aquest color, “la Gran Poma”, identificarà els "taxis sense medalló" que avui són negres, i no disposen de taxímetre, i el servei dels quals s'hi accedeix prèvia trucada telefònica amb un preu pactat, i únicament, recullen passatgers als barris del nord de Manhattan.

La flota d'aquests nous taxis "verd poma", la completaran 18.000 vehicles, segons es pot veure a la pàgina web de l'alcaldia novaiorquesa, i donarà servei als barris de : Brooklyn, Queens, El Bronx, Staten Island i el nord de Manhattan.

A partir del mes de juny, ja n’estaran disponibles les primeres 6.000 llicències per a aquest servei de taxis. Els futurs taxistes, podran recollir als passatgers al carrer, alguna cosa que encara que fins ara era il·legal, també n’era una pràctica usual.

L'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, va assenyalar que aquest nou servei proporcionarà un transport més segur i molt més còmode als passatgers de fora de l'àrea de Manhattan, i a un preu més econòmic del que fins ara acostumaven a pagar-ne els usuaris d’aquests serveis. Esperem que a partir d’ara, utilitzin el taxi pels seus desplaçaments.

La comissió municipal per a taxis i limusines, va assenyalar que els taxis verd poma donaran servei als set milions de novaiorquesos que viuen fora de l'àrea de Manhattan.

Amb aquesta mesura, propasada per Bloomberg l’any passat, la ciutat intentarà solucionar el problema que hi havia pels elevats preus d'aquest servei de transport pels residents que no són de Manhattan.

Com veieu els temps canvien, i el color dels taxis de Nova York, també.


Que sigueu molt feliços,

Bernat de Ciurana