Vídeo promocional del Llac dels Quatre Cantons
El Llac dels Quatre Cantons (en francès lac des
Quatre Cantons, en alemany Vierwaldstättersee, en italià Lago dei Quattro
Cantoni o Lago di Lucerna, i en romanx Lag Lucerna), és un llac de tipus fiord que
es troba situat al cor de Suïssa.
Fa 38 km de llargària, des de l'embocadura fins
a la sortida al riu Reuss. Està situat a 343 m sobre el nivell del mar, ocupa
una superfície de 114 km² i té una profunditat de 214 metres.
El seu nom prové de l'expressió alemanya
Waldstätten, que designa els tres cantons primitius de Suïssa (Uri, Schwyz i
Unterwalden), units pel cantó de Lucerna. Abans del segle XVI el llac
s'anomenava Llac de Lucerna.
Aquesta regió de Suïssa val molt
la pena. Es troba al cor del país; relativament a prop de Berna, la capital, de
la regió del Berner Oberland (un destí que mereix una atenció a part, de la que
properament li dedicarem una entrada) i de Zürich, la capital econòmica de la
Confederació Helvètica.
Tornant al tema que ens ocupa, convé que
sapigueu que el Llac dels Quatre Cantons es pot navegar amb els 20 vaixells de
la flota Suïssa de transports, dels quals cinc d’aquests són de vapor : l’Stadt
Luzern (1928), el Gallia (1913), el Schiller (1906), l’Unterwalden (1902) i
l’Uri (1901).
Òbviament, navegar en un llac no és el mateix
que navegar pel mar, però sí que és més plàusid. El Llac dels Quatre Cantons,
juntament amb el Léman, el Llac de Genève, són els dos llacs suïssos que crec
que de veritat val la pena navegar-hi. Fent una relació ràpida de
preu-qualitat, són els que realment surt a compte navegar-los, perquè són els
més grans i els que vas més estona amb vaixell, i de vapor, per menys diners.
Ambdós llacs, s’hi poden realitzar recorreguts que van de 2 a 4 hores, i el
millor de tot, disfrutar de l’autèntica calma de les aigües blaves transparents
dels llacs suïssos.
L’última vegada que vaig tenir el plaer de navegar
pel Llac dels Quatre Cantons, ho vaig fer a bord de “l’Stadt Luzern”, des de
Lucerna fins a Vitznau, una bonica població a mig camí del recorregut que
realitzen els vaixells des de Lucerna fins a Flüelen al final de tot del llac,
passat el fijord.
Vitznau és interessant perquè des de
l’embarcador on et deixa el barco, es pot enllaçar amb el tren de cremallera
del Rigi Bahn. Un tren que gaudeix d’un trajecte fantàstic, de deu sobre deu,
en el que podreu disfrutar d’unes vistes extraordinàries al Llac dels Quatre
Cantons i als prats verds plens de flors que us acompanyaran al llarg de tot el
trajecte. Només de pensar-hi, ja em vénen ganes d’anar-hi. Quants records.
M’agrada parlar de Suïssa perquè cada vegada que recordo les meves vivències
del país de la Heidi, un nou somriure m’il·lumina la cara. La veritat és que he
tingut el plaer de passar-hi bastants estius de la meva vida i n’estic
totalment enamorat.
L’any 1875 el Sr. Niklaus Riggengach va decidir
atacar la muntanya des el costat oposat al primer tren, desprès d’obtenir el
permisos de les autoritats schwytzois, va construir una línia fins el cim.
Aquesta línia començava a Arth a les ribes del llac de Zoug, tot passant per
Goldau i arribant al cim conjuntament amb la línia del VRB des de l’estació de
Staffell. L’any 1959 el traçat entre Arth i Goldau va ser suprimit. En l’any
1992 les dos companyies ARB i VRB es fusionen per crear el RB Rigi Bahn.
Per a tots aquells que sigueu amants dels trens,
a continuació us mostro les característiques tècniques del RB-Rigi Bahn :
RB - Rigi
Bahn (ARB - Arth Rigi Bahn)
Ferrocarril a cremallera.
Any de posta en servei: 1873
Amplada via: 1435 mm
Sistema cremallera: Riggenbach
Longitud: 6850 m.
Desnivell: 1331 m.
Túnels: 2
Ponts: 8
Gradient: 20 %
Estació inferior: Arth, 421 msnm.
Estació superior: Rigi Kulm, 1752 msnm.
Electrificació: 1500 V=
Velocitats màxima permesa: 9-15-23-30 Km/h
Duració del trajecte: 35 minuts.
Uns 35 minuts que us ben prometo que valen molt
la pena. Si mai decidiu perdre-us-hi, tingueu claríssim dels –íssims que
gaudireu d’unes vistes fantàstiques que floreixen en completa harmonia amb el paisatge.
Afortunadament, a Suïssa, es pot comprovar que
els Alps, els autocars grocs del servei postal, les cases de fusta cobertes de
flors, i els llacs transparents són la música d’un lletra, que en aquest cas
seria el país...d’una balada preciosa.
I parlant de balades...us deixo amb una cançó
extraordinària, interpretada en directe al Palau de la Música, durant el
concert dels 25 anys de Sau. El motiu
perquè la poso, és perquè cada cop que la sento, tanco els ulls i em veig a
Suïssa...navegant pel Llac dels Quatre Cantons, o estirat sobre els meus prats
del Lombachalp...perquè per mi res té sentit, si tu no hi ets...
En directe al Palau de la Música de Barcelona
“Tothom
vol el que no té”, és una balada composada pel
Pep Sala, i està escrita pel Carles Sabater i el Pep Sala. El tema el podreu trobar en
l’últim àlbum de Sau, “Amb la lluna a l’esquena” (Fanàtic, 1998). Per mi, és una dels millors cançons del grup, que va ser uns dels més grans de l'escena musical catalana en la dècada dels noranta.
...Però si tu no hi ets, no tinc lloc on
mirar-me. Tothom vol el que no té. No sé res, però, puc adonar-me, que res té
sentit si tu no hi ets. Res té sentit si tu no hi ets...
Va arribar un moment a la vida que realment em
vaig adonar del motiu pel qual m’encantaven tant els Sau, i per aquest mateix
moment, a dia d’avui, encara trobo a faltar tant el Carles.
Que sigueu molt i molt feliços,
Bernat de Ciurana
Pd 1 : Continuo filant i filant el fil...
