Manel. Mishima. Anna Roig&L'ombre de Ton Chien. I ara, "Blaumut".
M'encanta saber que la música en català viu un moment fantàstic, malgrat els temps tan difícils que estem vivint. En l'actualitat, crec que dir allò, tan típic, (d'altra banda) a casa nostra, de que amb català ja no hi ha cap grup que m'agrada, és rotundament fals perquè hi ha una gran varietat d'estils a tenir en compte.
"Pa amb oli i sal"...entre d'altres espais, ha estat sonant molt al Camp Nou, a les mitges parts dels partits del Barça.
Blaumut
és una formació integrada per Oriol Aymat, Xavi de la Iglesia, Vassil Lambrinov
i Manel Pedrós.
Lletres
plenes d'imatges, els arranjaments d'instruments clàssics de corda, i el so de
diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.
Vassil
Lambrinov i Xavi de la Iglesia varen coincidir cap a l’any 2003. Des d’aquell
moment comencen a fer col·laboracions musicals en forma de gravacions
casolanes, provant i experimentant amb diverses sonoritats.
L’any
2009 són convidats a tocar en un petit local de Barcelona amb altres músics, i
per l’ocasió compten amb el txelista Oriol Aymat, amb qui decideixen
preparar/arranjar uns quants temes. La bona resposta per part del públic en
aquesta i posteriors actuacions, cap a un gairebé improvisat trio, planteja la
possibilitat de donar continuïtat a la formació per al directe de manera
estable, sense perdre de vista la seva vessant més curiosa i creativa.
Tot
i això, calia unes gotes de ciència i botons... Manel Pedrós, és l’última i més
recent incorporació, i amb qui es tanca el cercle.
L’any
2011 firmen contracte discogràfic amb Picap, i el setembre del 2012 publiquen
el seu primer àlbum que porta per títol “El Turista”.
Les quatre personalitats que conformen Blaumut són
tan diferents com els seus orígens musicals però amb un sentit en comú. De la
clàssica més acadèmica, a la música intuïtiva. De la part racional, a la més
visceral...
"Guardiola ab juli 2013 trainer des FC Bayern". Així ho anunciava la televisió oficial del Bayern. Quina alegria!!!. Com a culer, com a Guardiolista, i com a català, em fa molt, molt i molt feliç veure que una persona intel·ligent, amb valors, amb gust i bones maneres, ha pres la millor decisió que crec que podia prendre.
A Münich a part de viure-hi molt bé, de que els seus fills puguin aprendre alemany (una llengua important a Europa a hores d'ara) hi podrà dur a terme el projecte esportiu que volia. Pep, molts i molts ànims. Tots els culers estem amb tu.
És evident que el Bayern és un gran equip de fútbol, i té una plantilla "feta" de molta qualitat. El club paga 112 milions d'euros de sous per temporada. Una altra dada que encara fa més gran l'equip bavarès, és que tenen 278 milions d'euros estalviats. Sens dubte, són fruit de la serietat i fermesa d'alemanya.
El President del Bayern de Münich, Uli Hoenes, el Director Gerent, Karl-Heinz Rummenigge, i el Director esportiu, Matthias Sammer, que són grans homes de fútbol, han fitxat el Guardiola per les tres pròximes temporades fins el juliol del 2016 i asseguren que amb la seva incorporació, a part de fer brillar el Bayern, també farà millor el fútbol alemany.
Tan de bo, també, aquests anys del Pep a Baviera, puguin servir per fer més visible Catalunya a Alemanya. Münich és la ciutat alemana amb més qualitat de vida i també, paguen molts impostos.
Pep, sempre que vinguis a Barcelona amb el Bayern de Münich els culers t'aplaudirem, només faltaria. I sempre recordarem aquestes magnífiques quatre temporades.
Per cert, si mai tens temps lliure a Münich, aprofita per anar a prendre una autèntica cervesa d'alemanya i un bretzel a la "Hofbräuhaus München", tota una institució a la capital bavaresa.
Jo no sóc qui per dir sí el Sr. Josep Guardiola Sala ha de fer camí cap a Münich per dirigir el Bayern, o bé, agafar el relleu de Sir. Alex Ferguson al United, o els milions d'Abramovitch del Chelsea, o decidir, també, posar rumb cap a Manchester, però aquest cop, prioritzar l'amistat amb Txiqui i Soriano i decantar la bàscula cap al City.
"El Bayern és un gran equip de Champions, té una bona plantilla, i és amant del bon joc i compte amb la "cantera".
És evident que a la vida, ha de ser un mateix qui ha de prendre les seves pròpies decisions. Només faltaria. També és cert que quan un aconsegueix que la seva pràctica professional li surti tan bé com l'hi ha sortit, és de rebut que els grans equips, en el seu cas, s'acabin fixant en ell.
Si un servidor fos director esportiu d'aquests equips, cosa que ja m'agradaria prou, i no només pel sou que cobren; especialment, m'encantaria el Bayern de Münich, i no tan sols perquè el Bayern és un gran equip de Champions, té una bona plantilla, és amant del bon joc i compte amb la "cantera", sinó també perquè són alemanys i fan molt bé les coses. A part d'això, també s'ha de tenir en compte que a Münich hi ha molt bona qualitat de vida. Per tant, coneixent tots aquests detalls, i maneres de fer, aplicaria la lògica i apostaria clarament pel Pep Guardiola.
"No dubto ni un instant en què el Bayern de Münich, és un equip en què el Pep s'hi trobaria com a casa, podria dur a terme un projecte esportiu a mig termini i tindria la tranquil·litat de la seva cadira, en el cas que el primer any no guanyés títols. Cosa que no puc dir el mateix dels altres equips per més grans i importants que siguin".
L'ex tècnic del Barça, és una persona culta amb savoire faire, bones dosis de psicologia, i evidentment, un gran coneixedor del fútbol. Òbviament, un ingredient clau per a una banqueta amb cara i ulls. Si em permeteu l'expressió, i com diuen a les diverses tertúlies radiofòniques esportives catalanes, el mestre Guardiola, és un "malalt" del fútbol.
Per tant, no dubto ni un instant en què el Bayern de Münich, és un equip en què el Pep s'hi trobaria com a casa, podria dur a terme un projecte esportiu a mig termini i tindria la tranquil·litat de la seva cadira, en el cas que el primer any no guanyés títols. Cosa que no puc dir el mateix dels altres equips per més grans i importants que siguin.
"L'ex tècnic del Barça, és una persona culta amb savoire faire, bones dosis de psicologia, i evidentment, un gran coneixedor del fútbol".
Per què el Bayern no surt massa a les travesses?. Per què juga a la Bundesliga?. Per l'entorn amb Beckenbauer i Rummenigge?. Per què el Bayern no ha guanyat prous Champions?.
El F·C·Bayern, ha guanyat 4 Copes d'Europa: 1973-74, 1974-75, 1975-76, 2000-01.
Humilment, no crec que hàgim de fer trampes jugant al solitari, perquè tots sabem que les lligues autòctones no tenen massa futur, i a més llarg o curt termini, tot fa pensar que hi haurà una lliga europea, tipus Champions, però ampliada. Per tant, i tenint més en compte o menys aquesta última dada, quin mal hi hauria en tenir l'honor i el plaer d'entrenar un grandíssim equip d'Europa com el Bayern de Münich.
Com deia en el titular, jo fitxaria pel Bayern de Münich.
En aquests temps tan complicats, i si em permeten, m'encantaria demanar-los si és possible, i si vostès hi poden fer quelcom al respecte, aportant una mica de màgia, de savoire faire a aquells qui ens governen, i aquells anomenats "Club Bilderberg", i segons sembla, mouen els fils del món; els fils d'un món que tan debò pogués traslladar-se automàticament al 2025. Un 2025 sense crisi, amb feina estable, salut i noves il·lusions per fer un xic més plàcid el camí de la vida. Una vida, que com molt bé deia el Lluís Gavaldà en aquella magnífica cançó "La vida és bonica, però a vegades complicada", la vida és magnífica, encara que a vegades resulti complicada, injusta, bé, perquè tinguis una persona estimada a l'hospital, o bé, perquè estiguis passant moments complicats, m'agradaria que vostès Melcior, Gaspar i Baltasar, aquest any ens portessin mesures adequades perquè aquest món pugui ser un lloc millor pels nostres fills.
Disculpin-me però resulta lamentable veure cada dia als diaris, a les televisions, o escoltar a la ràdio, que generacions senceres dels 20 als 40 anys, quan perden la feina pel motiu que sigui, sinó decideixen immigrar a altres països com Suïssa, Alemanya, Noruega, Dinamarca o Luxemburg, van de camí cap a la misèria. Que trist Déu meu!!!. No poden fer quelcom al respecte?.
M'encantaria veure com quan cada matí, quan surt el sol, els prats tornessin a ser verds, l'aire tornés a ser plàcid, el vent del nord fes camí cap a port, els veïns em dibuixessin un nou somriure i em desitgessin un bon dia, maco, enlloc de fer veure que no em veuen...saben vostès a on hem arribat, o cap on carai estem dirigint el vaixell en el qual tots naveguem?. On són els valors?. El saber fer?. L'educació?.
Estimats, Reis, tenen vostès alguna resposta a totes aquestes preguntes?.
No saben pas com m'agradaria veure uns dies de cada dia diferents, elegants, educats, plens de verd, de groc, de blau, de somriures, d'il·lusions, d'estendre un mà a aquells que de veritat ho necessiten per a poder tirar endavant els seus somnis.
Suposo que estan al corrent de les últimes eleccions que vàrem tenir a Catalunya, aquella zona de la Península Ibèrica, que alguns volen que formi part d'Espanya per diners i interessos, i d'altres que d'una vegada per totes tinguin el dret a decidir el seu futur. Vostès com veuen la pel·lícula?. Creuen que pot tenir un final feliç?. Ara em podrien preguntar-me, i jo què en penso. Però em sembla que és millor que em mantingui en la prudència. De totes maneres, un servidor no és mag, i per tant, tampoc pot fer res al respecte. Perquè si fos mag...ho tindria claríssim.
Tot i així, m'agrada veure que a Catalunya tenim una cultura gastronòmica equiparable a la francesa, uns escriptors fantàstics i una música, que malgrat les èpoques de tots colors que ha viscut la música cantada en català, continuen havent-hi bandes que creuen que cantar en català és possible i factible. Afortunadament, tenim grups, que independentment del seu estil, tenen mercat a Europa, i ara en els temps que vivim, és fantàstic.
Sens dubte, Manel, Mishima, Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, Joan Dausà i els Tipus d'Interès, Antònia Font i Dept., entre d'altres, fan que aquesta nova generació d'artistes que canta en la seva llengua, que això ningú ho oblidi mai, sigui factible i igual de creïble que en altres llengües. No cal que alguns facin trampes jugant al solitari, perquè si en algun moment uns Pets, uns Sau, uns Sopa, van sorgir, és perquè existia una demanada de música cantada en català.
De la mateixa manera que hi va haver una generació que jugava al pati de l'escola en català, feia les matemàtiques en català, s'enfadava amb els amics en català, i es feien els primers petons en català, també hi havia uns joves que a casa s'emocionaven, reien o ploraven escoltant aquelles cançons que parlaven el seu idioma.
Avui en dia és impossible dir que la música cantada en català no et motiva, o no t'agrada, o no et va, perquè és segur, seguríssim que dins del gran ventall d'artistes que canten amb la nostra llengua, segur que n'hi ha un, o potser dos, que ho fan amb l'estil que t'agrada. Prova de buscar-los, d'escoltar-los, de donar-los una oportunitat, una segona, una tercera, i una quarta fins i tot, perquè puguin fer-te riure, plorar o enamorar-te, perquè segur que els trobaràs.
A França, a Anglaterra, a Dinamarca, a Noruega, a Àustria, a Alemanya, i a Suïssa, com en d'altres països, no tenen aquest tipus de problemes, i creieu-me, que més d'un suís, es posaria les mans al cap en veure que hi ha un país al món que no es creu prou com s'hauria de creure la seva llengua.
Disculpeu-me, però a Catalunya tenim aquest problema des de fa molts anys, i és molt trist veure que no hi ha ningú que estigui disposat a solucionar-lo. Sí primerament no ens ho creiem nosaltres mateixos, tingueu claríssim que no aconseguirem pas que d'altres països s'ho puguin creure.
Per fortuna, tenim països com Alemanya, Suïssa i Luxemburg, que contracten i contractaven grups que s'expressen en la llengua catalana.
Ses majestats, Melcior, Gaspar i Baltasar, perdonin aquesta parra-fada sobre la música del meu país, però és que em molesta, m'empipa, i crec que és injust pels grans músics que tenim a Catalunya, que en plena globalització, encara hi hagi qui no n'escolti, i pensi que és de segona divisió. Que trist. De totes maneres, aquestes persones, ells i elles, són qui s'ho perden. En els pots petits hi ha la bona confitura.
Que tinguin un bon viatge de tornada, i siguin molt feliços.
Aquí en aquest modest blog, continuaré filant i filant el fil aquest 2013.
