divendres, 27 d’abril de 2012

Pep Guardiola : "Me'n vaig amb la sensació que he fet la feina ben feta"

“Com l’enamorament…tot té un temps i un espai”


Pep Guardiola, després d'un partit d'aquesta temporada.



Estimat Pep,


La notícia que hem sabut avui, després de rumors, declaracions de diaris, opinions d’especialistes a tertúlies radiofòniques, m’han deixat en estat de xoc. La veritat és que estic així des de dimarts passat.

La història sempre es repeteix. Un dia vas decidir marxar i provar sort a fóra. Avui, ens has dit que vols fer altres coses, i que a la vida, no tot és fútbol. I certament, tens tota la raó. També cal dir, que entre tots li estem donant una importància que no té. Però bé, ara això són figues d'un altre paner. 

De fet, el què ha passat aquest migdia, es podria extrapolar a una fantàstica història d’amor.
Un bon dia, fent el teu camí, i sense pensar-ho ni buscar-ho, coneixes una noia excepcional. Una noia que t’enamora, et sedueix, et porta, hi comparteixes viatges molt especials per tu, aficions, sopars a la vora del mar a la llum de les espelmes, i tantes altres coses; però tot escoltant-se, respectant-se, comprometent-se…seguint-se el fil. Fins que quatre anys després, arriba un dia que la noia fantàstica de Santpedor, et diu que vol parlar, que t’ha de dir una cosa important; i aquesta cosa important, és que vol obrir altres camins, i que per poder-los obrir tranquil·lament, necessita fer-ho sola.  

Ara sí, Pep, moltíssimes gràcies per aquests quatre anys fantàstics que ens has donat. Ha estat sensacional. Hem vibrat com mai. Hem somrigut com mai. Hem viscut sensacions que feia temps que no vivíem. A tots aquests anys els barcelonistes no hi estàvem acostumats. Tan sols em queda dir-te que entenc perfectament la teva decisió. A la vida, no tot és fútbol; i és evident que la família, la dona i els fills, són prioritaris. Sens dubte, tu que pots, fas molt ben fet buidant el despatx, fent les maletes i acomiadant-te dels que han estat els teus jugadors.
Estimat amic, tu que pots aprofita i viu la vida fent tot allò que t’agrada que són dos dies i un ja ha passat. Fas molt ben fet, viatja, viu, i comparteix la amb la family.

No dubto que part de la decisió, i d’haver dit no, pot venir de la malaltia que ha patit, el Tito Vilanova, la teva mà dreta. Qui en moments clau ha donat visions de llum al joc de l’equip.
A la vida, a part de prendre les decisions amb el cap, crec que el cor també hi ha de participar. I ho torno a repetir, tu millor que ningú sap el què et convé. I com molt bé dius, sí les sensacions et diuen que no…endavant. Durant quatre anys, no només ens ha donat títols i bon joc, que sí, són importantíssims, però, no ens hem d’oblidar que en tot aquest temps, també ens has donat, autèntiques lliçons de vida. I no tinc cap mena de dubte, que molts pares que tenen criatures petites, han après de tu a l’hora d’ensenyar segons quines coses importants als seus fills.



“M’agradaria que la resposta que tingués la massa social culer sobre la teva decisió, fos la mateixa que van tenir dimarts amb els jugadors després de l’eliminació de la Champions”.


Sent com ets, sé molt bé que el què puguin dir o pensar certs, socis i aficionats del Barça, sobre la teva marxa, t’importarà ben poc, i faràs bé, creu-me. Desgraciadament, en aquesta vida hi ha persones que tenen molt poc tacte a l’hora de dir segons què, o simplement, d’opinar, que també és gratuït. També és cert, que a la vil·la del senyor hi ha de tot i més, i no tothom té la classe que tu tens. Molts (i qui no ho reconegui, menteix) voldríem un “jefe” com tu amb aquesta qualitat humana, savoire faire, tacte i bones maneres de fer les coses.
Per tant, qui et critiqui, sincerament no en té ni idea, i de barcelonista més aviat poc. M’agradaria que la resposta que tingués la massa social culer sobre la teva decisió, fos la mateixa que van tenir dimarts amb els jugadors després de l’eliminació de la Champions. Per tant, Pep, ni cas. Tota aquesta massa social, encara ha de prendre una lliçó, “el pensament és lliure, però la paraula no”. Vull dir, que a l’hora de dir segons què, convé tenir una mica de tacte i agrair-te el què has fet per l’equip que porta els teus colors. Per desgràcia, a la vida res és per sempre, i tot són cicles; i el teu cicle, s'acaba aquí. 

A ningú no li ha passat mai a la vida, que li arriba un moment que ha de prendre una decisió difícil a la vida. Oi, que sí?. La diferència és clara, ells no tenen els focus posats en el què fan i deixen de fer. I tu, per on treballaves i el càrrec que tenies, cada dia havies d'aguantar unes rodes de premsa que molt probablement, acabarien en qualsevol mortal.  


"Una retirada a temps sempre és una victòria".


De nou, Pep, moltíssimes gràcies per aquests quatre anys meravellosos, no t’oblidarem mai. El que has fet, té un mèrit increïble, i evidentment, és aplicable a molts àmbits professionals. Moltíssimes gràcies. Et recordarem sempre. Sé que saps molt bé, que una retirada a temps sempre és una victòria.    


“En aquests quatre anys, Pep Guardiola, no tan sols ens ha donat bon fútbol, sinó que també ha donat autèntiques lliçons de vida”.


I per acabar, gràcies perquè avui també ens heu donat la gran notícia, i és que Tito Vilanova, serà el nou tècnic del F·C·Barcelona.

Pep, t’estimarem sempre i ara i aquí, només em queda dir-te que tinguis moltíssima sort facis el què facis.


Que siguis molt feliç,

Bernat de Ciurana





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada