divendres, 21 de desembre del 2012

Bones Festes i un feliç 2013!!!

Molt Bones Festes...

i una excel·lent entrada d'any, 2013....



Vespres de desembre...nits de Nadal


Altre cop, arriba el Nadal. Aquella època que sempre ens recordem d'aquella persona, o persones estimades que malauradament no tenim a prop. Permeteu-me des d'aquí, des d'aquest humil blog, envia'ls-hi una abraçada ben forta. Us estimo molt.  

Tornen aquelles nits de Nadal, que les llums de l'arbre ens acosten de nou a la llar de foc, i amb les persones estimades, i el tió sota la manta, ens fan somriure una altra nit. Ens recorden que tenim la sort, i la fortuna de ser-hi un altre any. Que de nou, podem desitjar-nos "Bon Nadal". 

Que tingueu un molt bon Nadal, un bon any, i tot allò que desitgeu. Sobretot en aquests temps tan difícils que corren. 

Vivim una època de retallades, de persones amb noms i cognoms que perden la feina, d'altres que un bon dia reben una mala notícia, unes altres que en un petit moment de dubte, s'arrisquen i amb molt d'esforç i llevant-se ben d'hora, ben d'hora, tal i com ens deia el Mestre Guardiola, decideixen muntar un negoci. I si el projecte té un punt de sort i l'encerten, els permet fer un pas més. A tots vosaltres, un miler i miler de gràcies per oferir una possibilitat a una altra persona. 

M'agradaria que novament aquest any, els Reis d'Orient, ens portessin salut, il·lusió, forces, projectes i noves energies per poder travessar el millor possible aquests mars i oceans, que per ara són de tot menys tranquils. Ens caldrà mantenir el timó a ratlla mentre naveguem cap al proper port. I com no, ens caldrà molta i molta sort durant el viatge cap a Roma. Si no vaig equivocat, diria que era Juli Cèsar qui deia que tots els camins porten a la capital italiana.   

Si em permeteu, també desitjaria poder-los demanar un camí més plàcid cap a la Independència, amb un projecte de sortida de la crisi defensable a Davos (Suïssa) davant tots els economistes del món.  
Parlant de Suïssa, aquest petit indret que tant m'estimo, crec que ens pot servir de clar mirall on emmirallar-nos quan no sapiguem on mirar-nos. 
Un país petit, on des de cada poble, també es pot veure el campanar veí. Un espai de tonalitats verdes, gràcies els seus magnífics prats, blau, per les aigües dels seus llacs, i groc, pel color dels seus autocars postals, que amb autèntica puntualitat de Swatch, et porten per tot el país, com si fossis en una pel·lícula.  

Que tingueu un molt bon Nadal, un bon any, i tot allò que desitgeu. Sobretot en aquests temps tan difícils que corren.

Molta felicitat,

la màquina de cosir, que tot filant i filant el fil...espera i espera...
Postdata : que sigueu molt feliços ara i sempre...