dimarts, 22 de maig de 2012

Pròxima estació I : “El Llac dels Quatre Cantons”


Vídeo promocional del Llac dels Quatre Cantons


El Llac dels Quatre Cantons (en francès lac des Quatre Cantons, en alemany Vierwaldstättersee, en italià Lago dei Quattro Cantoni o Lago di Lucerna, i en romanx Lag Lucerna), és un llac de tipus fiord que es troba situat al cor de Suïssa.
Fa 38 km de llargària, des de l'embocadura fins a la sortida al riu Reuss. Està situat a 343 m sobre el nivell del mar, ocupa una superfície de 114 km² i té una profunditat de 214 metres.
El seu nom prové de l'expressió alemanya Waldstätten, que designa els tres cantons primitius de Suïssa (Uri, Schwyz i Unterwalden), units pel cantó de Lucerna. Abans del segle XVI el llac s'anomenava Llac de Lucerna.

Aquesta regió de Suïssa val molt la pena. Es troba al cor del país; relativament a prop de Berna, la capital, de la regió del Berner Oberland (un destí que mereix una atenció a part, de la que properament li dedicarem una entrada) i de Zürich, la capital econòmica de la Confederació Helvètica.  

Tornant al tema que ens ocupa, convé que sapigueu que el Llac dels Quatre Cantons es pot navegar amb els 20 vaixells de la flota Suïssa de transports, dels quals cinc d’aquests són de vapor : l’Stadt Luzern (1928), el Gallia (1913), el Schiller (1906), l’Unterwalden (1902) i l’Uri (1901).
Òbviament, navegar en un llac no és el mateix que navegar pel mar, però sí que és més plàusid. El Llac dels Quatre Cantons, juntament amb el Léman, el Llac de Genève, són els dos llacs suïssos que crec que de veritat val la pena navegar-hi. Fent una relació ràpida de preu-qualitat, són els que realment surt a compte navegar-los, perquè són els més grans i els que vas més estona amb vaixell, i de vapor, per menys diners. Ambdós llacs, s’hi poden realitzar recorreguts que van de 2 a 4 hores, i el millor de tot, disfrutar de l’autèntica calma de les aigües blaves transparents dels llacs suïssos.

L’última vegada que vaig tenir el plaer de navegar pel Llac dels Quatre Cantons, ho vaig fer a bord de “l’Stadt Luzern”, des de Lucerna fins a Vitznau, una bonica població a mig camí del recorregut que realitzen els vaixells des de Lucerna fins a Flüelen al final de tot del llac, passat el fijord.    
Vitznau és interessant perquè des de l’embarcador on et deixa el barco, es pot enllaçar amb el tren de cremallera del Rigi Bahn. Un tren que gaudeix d’un trajecte fantàstic, de deu sobre deu, en el que podreu disfrutar d’unes vistes extraordinàries al Llac dels Quatre Cantons i als prats verds plens de flors que us acompanyaran al llarg de tot el trajecte. Només de pensar-hi, ja em vénen ganes d’anar-hi. Quants records. M’agrada parlar de Suïssa perquè cada vegada que recordo les meves vivències del país de la Heidi, un nou somriure m’il·lumina la cara. La veritat és que he tingut el plaer de passar-hi bastants estius de la meva vida i n’estic totalment enamorat.

L’any 1875 el Sr. Niklaus Riggengach va decidir atacar la muntanya des el costat oposat al primer tren, desprès d’obtenir el permisos de les autoritats schwytzois, va construir una línia fins el cim. Aquesta línia començava a Arth a les ribes del llac de Zoug, tot passant per Goldau i arribant al cim conjuntament amb la línia del VRB des de l’estació de Staffell. L’any 1959 el traçat entre Arth i Goldau va ser suprimit. En l’any 1992 les dos companyies ARB i VRB es fusionen per crear el RB Rigi Bahn.

Per a tots aquells que sigueu amants dels trens, a continuació us mostro les característiques tècniques del RB-Rigi Bahn :

RB  - Rigi Bahn  (ARB - Arth Rigi Bahn)
Ferrocarril a cremallera.
Any de posta en servei: 1873
Amplada via: 1435 mm
Sistema cremallera: Riggenbach
Longitud: 6850 m.
Desnivell: 1331 m.
Túnels: 2
Ponts: 8
Gradient: 20 %
Estació inferior: Arth, 421 msnm.
Estació superior: Rigi Kulm, 1752 msnm.
Electrificació: 1500 V=
Velocitats màxima permesa: 9-15-23-30 Km/h
Duració del trajecte:  35 minuts.  
    
Uns 35 minuts que us ben prometo que valen molt la pena. Si mai decidiu perdre-us-hi, tingueu claríssim dels –íssims que gaudireu d’unes vistes fantàstiques que floreixen  en completa harmonia amb el paisatge.
Afortunadament, a Suïssa, es pot comprovar que els Alps, els autocars grocs del servei postal, les cases de fusta cobertes de flors, i els llacs transparents són la música d’un lletra, que en aquest cas seria el país...d’una balada preciosa.

I parlant de balades...us deixo amb una cançó extraordinària, interpretada en directe al Palau de la Música, durant el concert dels 25 anys de Sau.  El motiu perquè la poso, és perquè cada cop que la sento, tanco els ulls i em veig a Suïssa...navegant pel Llac dels Quatre Cantons, o estirat sobre els meus prats del Lombachalp...perquè per mi res té sentit, si tu no hi ets...


En directe al Palau de la Música de Barcelona 

“Tothom vol el que no té”, és una balada composada pel Pep Sala, i està escrita pel Carles Sabater i el Pep Sala. El tema el podreu trobar en l’últim àlbum de Sau, “Amb la lluna a l’esquena” (Fanàtic, 1998). Per mi, és una dels millors cançons del grup, que va ser uns dels més grans de l'escena musical catalana en la dècada dels noranta.  

...Però si tu no hi ets, no tinc lloc on mirar-me. Tothom vol el que no té. No sé res, però, puc adonar-me, que res té sentit si tu no hi ets. Res té sentit si tu no hi ets...

Va arribar un moment a la vida que realment em vaig adonar del motiu pel qual m’encantaven tant els Sau, i per aquest mateix moment, a dia d’avui, encara trobo a faltar tant el Carles.

Que sigueu molt i molt feliços,

Bernat de Ciurana
Pd 1 : Continuo filant i filant el fil...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada