Com s'ha d'acudir en una primera cita?

Consells pràctics per una primera cita.  

Primera cita : em tornarà a trucar?

Què em poso?. De què parlo?. I si no m'agrada?. Fins a on he d’arribar si tot va bé?.  

Segurament, totes aquestes qüestions te les hauràs fet alguna vegada a la vida, i més davant de l’emoció d’una primera cita.

"Explicar-li les teves penes sobre la “teva ex”, o el com t’agradaria trobar l'amor de la teva vida, és un mal començament".

Jo no sóc qui per donar-te consells al respecte, però crec que el “relaxa't, gaudeix i siguis tu mateix”, és bàsic perquè tu et sentis genial davant d’una primera cita.  

Recorda que en una primera cita, és molt recomanable que la visquis com si fossis un espectador més. Això, et col·locarà en una posició idònia, i d’altra banda, et curarà de possibles ferides posteriors. 

I perquè tot vagi sobre rodes, queda’t tan sols amb el que no hauries de fer, si vols que torni a trucar-te.

No li parlis mai dels teus ex. Pensa que d’exs tots en tenim una. Recorda que treure aquest tema, o fer-li aquesta pregunta, et podria situar en una posició que no seria la idònia, si el que volem és que ens torni a trucar i ens digui que s’ho va passar d’allò més bé, i que té ganes de veure’t.       

A la primera cita, només han d'assistir dues persones de cos i ment : ell i tu.

Explicar-li les teves penes sobre la “teva ex”, o el com t’agradaria trobar l'amor de la teva vida, és un mal començament. Primer perquè ella, es sentirà com no voldria sentir-se en una primera cita, i molt probablement, deixarà de veure't com una possible conquista. I això, en cap cas és el que volem que passi, veritat?. Volem que ens vegi com una persona potencial, fantàstica i ideal per a ella en aquesta època de la seva vida. I en segon lloc, perquè podries fer-la sentir incòmode, i l’allunyaries de tu, i molt possiblement, també, de les ganes de repetir.

Recorda que mai. Mai. Mai, li has de preguntar pels seus ex. Li semblaràs gelós, insegur i, sobretot, tafaner.

Fa un moment t'ho deia, pensa que d’exs tots en tenim una, i en la majoria dels casos, no volem pas ni torbar-nos-la pel carrer, ni tenim cap mena de ganes que torni a la nostra vida. Si va decidir marxar-ne per algun motiu deuria ser. I potser el motiu, era que senzillament jo no era la persona que ella volia que fos per estar al seu costat.   

"A les ex, arriba un punt que se les ha de deixar marxar".  

I per tu, estimat amic, això ja haurien de ser figues d’un altre paner. A les ex, arriba un punt que se les ha de deixar marxar.

Passat el dol, arriba un moment que has de fer vida nova. I si no n’ets capaç, és perquè a dintre teu, encara hi ha un espai per la teva ex. I això, amic meu, és un mal inici per una nova relació. T'aconsellaria que et plantegessis seriosament començar anar de visita amb una coach. T'aniria bé.  

"Si no estàs disposat a canviar la vida de solter per la vida amb parella, potser ara no és el moment de plantejar-te una nova relació".  

Perquè la nova relació pugui ser un èxit, et convé oblidar a qui hagis d’oblidar, treure’t la motxilla d’anteriors relacions, plantejar-te si realment a dia d’avui vols iniciar una nova relació, no fer-li pagar el què no ha de pagar, aprendre a renunciar el que s’hagi de renunciar i fer que aquesta nova relació, aquesta nova parella, es vagi enamorant de tu cada tres mesos. Si no estàs disposat a canviar la vida de solter per la vida amb parella, potser ara no és el moment de plantejar-te una nova relació.  

"Perquè una peça encaixi amb tu, tal i com ha de ser, l'únic que has de saber és que s'ha de tenir molta paciència, i s'ha de trobar la peça que realment encaixi perfectament amb tu".

Perquè una relació no hagi anat bé, no vol pas dir que una de nova no hagi de funcionar, ni que no puguis ser capaç de trobar el que realment desitgis. Recorda que quan la trobis, entendràs el què et vull dir, i t’adonaràs que realment només podràs ser més feliç amb ella.

Que un dia una història no hagi funcionat, tampoc no vol pas dir que hagis de deixar de creure en princeses blaves, ni en les mitges taronges. Tot és més senzill.

Perquè una peça encaixi amb tu, tal i com ha de ser, l'únic que has de saber és que s'ha de tenir molta paciència, i s'ha de trobar la peça que realment encaixi perfectament amb tu. Sé que no és gens fàcil, d’acord; però, tampoc és impossible. Les relacions són com un puzzle. I ets tu, i només tu, a qui li toca triar si vols muntar-lo o no.  

"Recorda que quan la trobis, entendràs el què et vull dir, i t’adonaràs que realment només podràs ser més feliç amb ella".

L’experiència és un grau, i no pas un sac foradat. Utilitza-ho a favor teu.  

Que sigueu molt feliços,

Bernat de Ciurana

Pd : Molta sort. Tots ens mereixem tenir-ne. 

Res és per sempre...

Verd poma, és el color dels nous taxis de NYC

Nova York, que entre d’altres coses, és famosa pels seus taxis grocs, a partir del proper mes de juliol, afegirà el color "verd poma" als nous taxis.

La ciutat oferirà noves llicències a qualsevol dels seus quatre dels seus municipis, tal i com va informar la comissió municipal de taxis i limusines.

Amb aquest color, “la Gran Poma”, identificarà els "taxis sense medalló" que avui són negres, i no disposen de taxímetre, i el servei dels quals s'hi accedeix prèvia trucada telefònica amb un preu pactat, i únicament, recullen passatgers als barris del nord de Manhattan.

La flota d'aquests nous taxis "verd poma", la completaran 18.000 vehicles, segons es pot veure a la pàgina web de l'alcaldia novaiorquesa, i donarà servei als barris de : Brooklyn, Queens, El Bronx, Staten Island i el nord de Manhattan.

A partir del mes de juny, ja n’estaran disponibles les primeres 6.000 llicències per a aquest servei de taxis. Els futurs taxistes, podran recollir als passatgers al carrer, alguna cosa que encara que fins ara era il·legal, també n’era una pràctica usual.

L'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, va assenyalar que aquest nou servei proporcionarà un transport més segur i molt més còmode als passatgers de fora de l'àrea de Manhattan, i a un preu més econòmic del que fins ara acostumaven a pagar-ne els usuaris d’aquests serveis. Esperem que a partir d’ara, utilitzin el taxi pels seus desplaçaments.

La comissió municipal per a taxis i limusines, va assenyalar que els taxis verd poma donaran servei als set milions de novaiorquesos que viuen fora de l'àrea de Manhattan.

Amb aquesta mesura, propasada per Bloomberg l’any passat, la ciutat intentarà solucionar el problema que hi havia pels elevats preus d'aquest servei de transport pels residents que no són de Manhattan.

Com veieu els temps canvien, i el color dels taxis de Nova York, també.

Que sigueu molt feliços,

Bernat de Ciurana 

Pep Guardiola : "Me'n vaig amb la sensació que he fet la feina ben feta"

“Com l’enamorament…tot té un temps i un espai”

Pep Guardiola, després d'un partit d'aquesta temporada.

Estimat Pep,

La notícia que hem sabut avui, després de rumors, declaracions de diaris, opinions d’especialistes a tertúlies radiofòniques, m’han deixat en estat de xoc. La veritat és que estic així des de dimarts passat.

La història sempre es repeteix. Un dia vas decidir marxar i provar sort a fóra. Avui, ens has dit que vols fer altres coses, i que a la vida, no tot és fútbol. I certament, tens tota la raó. També cal dir, que entre tots li estem donant una importància que no té. Però bé, ara això són figues d'un altre paner. 

De fet, el què ha passat aquest migdia, es podria extrapolar a una fantàstica història d’amor.

Un bon dia, fent el teu camí, i sense pensar-ho ni buscar-ho, coneixes una noia excepcional. Una noia que t’enamora, et sedueix, et porta, hi comparteixes viatges molt especials per tu, aficions, sopars a la vora del mar a la llum de les espelmes, i tantes altres coses; però tot escoltant-se, respectant-se, comprometent-se…seguint-se el fil. Fins que quatre anys després, arriba un dia que la noia fantàstica de Santpedor, et diu que vol parlar, que t’ha de dir una cosa important; i aquesta cosa important, és que vol obrir altres camins, i que per poder-los obrir tranquil·lament, necessita fer-ho sola.  

Ara sí, Pep, moltíssimes gràcies per aquests quatre anys fantàstics que ens has donat. Ha estat sensacional. Hem vibrat com mai. Hem somrigut com mai. Hem viscut sensacions que feia temps que no vivíem. A tots aquests anys els barcelonistes no hi estàvem acostumats. Tan sols em queda dir-te que entenc perfectament la teva decisió. A la vida, no tot és fútbol; i és evident que la família, la dona i els fills, són prioritaris. Sens dubte, tu que pots, fas molt ben fet buidant el despatx, fent les maletes i acomiadant-te dels que han estat els teus jugadors.

Estimat amic, tu que pots aprofita i viu la vida fent tot allò que t’agrada que són dos dies i un ja ha passat. Fas molt ben fet, viatja, viu, i comparteix la amb la family.

No dubto que part de la decisió, i d’haver dit no, pot venir de la malaltia que ha patit, el Tito Vilanova, la teva mà dreta. Qui en moments clau ha donat visions de llum al joc de l’equip.

A la vida, a part de prendre les decisions amb el cap, crec que el cor també hi ha de participar. I ho torno a repetir, tu millor que ningú sap el què et convé. I com molt bé dius, sí les sensacions et diuen que no…endavant. Durant quatre anys, no només ens ha donat títols i bon joc, que sí, són importantíssims, però, no ens hem d’oblidar que en tot aquest temps, també ens has donat, autèntiques lliçons de vida. I no tinc cap mena de dubte, que molts pares que tenen criatures petites, han après de tu a l’hora d’ensenyar segons quines coses importants als seus fills.

“M’agradaria que la resposta que tingués la massa social culer sobre la teva decisió, fos la mateixa que van tenir dimarts amb els jugadors després de l’eliminació de la Champions”.

Sent com ets, sé molt bé que el què puguin dir o pensar certs, socis i aficionats del Barça, sobre la teva marxa, t’importarà ben poc, i faràs bé, creu-me. Desgraciadament, en aquesta vida hi ha persones que tenen molt poc tacte a l’hora de dir segons què, o simplement, d’opinar, que també és gratuït. També és cert, que a la vil·la del senyor hi ha de tot i més, i no tothom té la classe que tu tens. Molts (i qui no ho reconegui, menteix) voldríem un “jefe” com tu amb aquesta qualitat humana, savoire faire, tacte i bones maneres de fer les coses.

Per tant, qui et critiqui, sincerament no en té ni idea, i de barcelonista més aviat poc. M’agradaria que la resposta que tingués la massa social culer sobre la teva decisió, fos la mateixa que van tenir dimarts amb els jugadors després de l’eliminació de la Champions. Per tant, Pep, ni cas. Tota aquesta massa social, encara ha de prendre una lliçó, “el pensament és lliure, però la paraula no”. Vull dir, que a l’hora de dir segons què, convé tenir una mica de tacte i agrair-te el què has fet per l’equip que porta els teus colors. Per desgràcia, a la vida res és per sempre, i tot són cicles; i el teu cicle, s'acaba aquí. 

A ningú no li ha passat mai a la vida, que li arriba un moment que ha de prendre una decisió difícil a la vida. Oi, que sí?. La diferència és clara, ells no tenen els focus posats en el què fan i deixen de fer. I tu, per on treballaves i el càrrec que tenies, cada dia havies d'aguantar unes rodes de premsa que molt probablement, acabarien en qualsevol mortal.  

"Una retirada a temps sempre és una victòria".

De nou, Pep, moltíssimes gràcies per aquests quatre anys meravellosos, no t’oblidarem mai. El que has fet, té un mèrit increïble, i evidentment, és aplicable a molts àmbits professionals. Moltíssimes gràcies. Et recordarem sempre. Sé que saps molt bé, que una retirada a temps sempre és una victòria.    

“En aquests quatre anys, Pep Guardiola, no tan sols ens ha donat bon fútbol, sinó que també ha donat autèntiques lliçons de vida”.

I per acabar, gràcies perquè avui també ens heu donat la gran notícia, i és que Tito Vilanova, serà el nou tècnic del F·C·Barcelona.

Pep, t’estimarem sempre i ara i aquí, només em queda dir-te que tinguis moltíssima sort facis el què facis.

Que siguis molt feliç,

Bernat de Ciurana

Va de cine I : "La pesca del salmó al Iemen" de Lasse Hallström

Tràiler de la pel·lícula en espanyol

“La pesca del Salmó al Iemem” és una història d’amor amb tocs dramàtics, dirigida per Lasse Hallström, el director de la magnífica “Chocolat”, amb un guió de Simon Beaufoy basat en la novel·la de Paul Torday.

La pel·lícula, està protagonitzada per Kristin Scott Thomas, Ewan McGregor i Emily Blunt. La veritat és que el repartiment és un dels èxits del film.

El doctor Alfred Jones, treballa en el Centre Nacional del Foment de la Piscicultura, on realitza investigacions sobre la reproducció dels mol·luscs. El xeic iemenita, Mohamed Ben Zaidi Bani Tihama, s'interessa per la introducció de l'art de la pesca amb mosca a les muntanyes del nord de Iemen. Inicialment, el doctor, rebutja l'oferta, però un assessor del primer ministre britànic, li obliga a aceptar-la amb la finalitat de millorar la imatge del país al món àrab.

El doctor Jones es veu obligat a col·laborar amb una jove i atractiva representant del xeic i llançar-se a una aventura amb un final digne de la millor novel·la d'intriga.

El film, gaudeix de bons moments al principi, però, té escenes acaramelades que ens recorden les pel·lícules americanes de final dolç. Un dels grans problemes de la pel·lícula, és que Hallström vol abarcar masses gèneres que finalment es perd. Que consti que no ho dic com una cosa negativa, senzillament, ho constato per aquells qui es pensin que es trobaran amb una pel·lícula anglesa de caire anglès. Precisament, no en seria el cas.

No m’agrada massa posar notes a les pel·lícules, però, després de molta crítica, de valoració de les parts més bones amb aquelles no tan aconseguides, li posaria un 5.   

La producció de BBC Films i Lionsgate, es va estrenar divendres, i ja la podreu trobar a la cartellera.

Pels indecisos : www.fishingintheyemen.com

Emily Blunt i Ewan McGregor en una escena del film

Que sigueu molt feliços,

Bernat de Ciurana

Aquest cap de setmana "La Vanguardia" celebra els 25 anys de Sau

“Els dies de cada dia”, és una de les balades que configurava el repertori del disc “Set” (Rca, 1996). 

Aquest cap de setmana el diari, “La Vanguardia”, ofereix la possibilitat d’adquirir el doble cd inèdit de Sau “Concert al Palau d’Esports”, realitzat i enregistrat la nit del 21 de desembre de 1996 per Televisió de Catalunya.  

Aquella nit, el grup compartiria escenari amb Joan Manel Serrat, amb qui interpretarien el tema “Pare”.

Pep Sala i Carles Sabater, no deixarien d’interpretar aquelles cançons que havien robat el cor de milers d’aficionats : “Boig per tu”, “Res semblant a res”, “Laia”, “Fa molt temps que no sé res de tu”, “Els dies de cada dia”, “L’Onze de setembre”, “Cercles” i “Tornar a començar”, entre d’altres.    

Aleshores, el grup presentava la gira “Set de Gira”. Una gira que els portaria per un bon grapat de ciutats catalanes i europees. 

Sens dubte, Sau, havia estat un dels grups amb més èxit de tota la història de la música catalana. El duet,

disposava d’un gran cantant, i d’un gran compositor. Dos ingredients bàsics per a poder tirar endavant un projecte musical

Aquest any s'han complert 13 anys de la mort del Carles, i a moltes persones encara ens costa creure que se n'ha anat. El 21 de setembre, el cantant i actor, Carles Sabater, hagués fet 50 anys. 

T'estimarem sempre!!!!!!!

Benvinguts al meu petit racó de món...

"Una finestra als Alps"

Estimats amics i amigues,

Em ve de gust obrir un blog per escriure sobre aquells temes que em ve de gust parlar. I quins són aquests temes sobre els quals tens ganes d'escriure? -algú podria preguntar-se-.  Probablement, no interessin a ningú. O potser sí. A hores d'ara ho desconec. 

De totes maneres, em sembla que a l'hora de llegir sobre experiències de viatges, tastets musicals, cinema i teatre, gairebé tots hi estem disposats.  

També, de tant en tant, faré quatre línies i parlaré d'aquelles notícies relacionades amb l'actualitat que trobi curioses. I què trobo curiós?. 

Si voleu i us ve de gust, podeu fer un cop d'ull al blog.   

Que sigueu molt feliços,

tot filant i filant el fil