dimarts, 12 de febrer de 2013

"Sau, de les Tallades a la glòria", el documental del grup des del 1987 al 1994

Sau en directe durant la gira del "Junts de nou per primer cop"

Sau, 1987-1999

El cap de setmana passat el diari "La Vanguardia", posava a la nostra disposició el pack de Sau "de les Tallades a la glòria, la cronologia els dies de cada (elaborada per l'ex-mànager de Sau, Joan Capdevila) i el concert número 100 realitzat a Cubelles el 10 d'agost del 1991, durant la gira del tercer treball "Quina nit".

Com a seguidor d'aquest gran grup, us recomano el present documental d'una part de la història del grup, en el que podreu gaudir d'imatges inèdites, de les opinions dels músics que havien format part del grup, com dels mànagers, i dels responsables de les discogràfiques per les que havien militat.  
En el documental, queda palès que el Pep i el Carles tenien química, i eren capaços de saber transmetre-la a dalt i a baix dels escenaris. L'home de la boira (Pep Sala) era qui feia els vestits a mida al dandi rocker (Carles Sabater). 

Per mi Sau, sempre serà el millor grup del mal anomenat "Rock Català". Per què bona part dels catalans sempre han considerat (i consideren) que la música en català, pel simple fet de ser en català, és de segona categoria?.      

El fatídic 13 de febrer de 1999, era el dia que iniciaven la nova gira "XII" per commemorar els dotze anys d'història del grup. Un cop acabat el concert, el Carles Sabater, va patir una aturada càrdio-respiratòria.
S'entén que per tots aquells que d'alguna manera o altre ens apreciàvem el Carles, el 13 de febrer, hagi passat a ser un dia maleït.  

Dies després, el compositor i guitarrista de Sau, Pep Sala, va decidir posar el punt i final de Sau. 

Si classifiquem els grups musicals per carpetes, està claríssim que Sau estaria a aquella carpeta on hi posaríem els grans grups que "composen grans cançons". Bona prova d'això, en són cançons com : "No volíem fer-nos grans", "A prop del mar", "Tothom vol el que no té", "La cançó de la noia de l'altre cantó del bar", "Fa molt temps que no sé res de tu", "Records d'Irlanda", "Els dies de cada dia", "Envia'm un àngel", "Si un dia he de tornar", "Nits de tandoori", "Pertànyer a algun lloc", "En nom de la llibertat", "Els temps estan canviant", "Cercles", i com no, l'emblemàtica, "Boig per tu". 

Personalment crec que el millor treball de Sau, és el "Junts de nou per primer cop" (EMI, 1994), per dos motius molt clars, primer perquè el grup es trobava en la seva maduresa musical; i en segon lloc, perquè  estaven en el seu punt més àlgid de la seva carrera.

Un bon exemple de la maduresa del grup dalt de l'escenari, en són aquests dos vídeos corresponents al concert de fi de gira del "Set" al Palau d'Esports de Barcelona l'any 1996. 

Medley Sau al Palau d'Esports 1996

"Els dies de cada dia" al mateix Palau d'Esports










  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada